Símbol que s’aplica als enunciats que corresponen a les denominades proposicions categòriques universals afirmatives de la lògica clàssica. Són enunciats del tipus «Tots els S són P», en els quals S és el terme subjecte i P el terme predicat, amb la quantitat universal i la qualitat afirmativa. Moltes són les maneres de formular aquesta classe d’enunciats:

Tot el que és S és P Tot S és P El S és P Cada S és P Allò que és un S és un P Si alguna cosa és S, és P Si S, P

Si alguna cosa és S llavors és P Només si és P és S Res que no sigui P és S Res és S si no és P No hi ha cap S que no sigui P No hi ha S que no sigui P

Els enunciats tipus A junt amb els del tipus I (particulars afirmatius) formen el grup dels enunciats afirmatius (del llatí affirmo provenen precisament els símbols A i I corresponents). Els enunciats tipus A es dibuixen de la següent manera, amb els diagrames de Venn:

on la regió

és buida, ja que s’afirma que tot S pertany a P.

Segons la interpretació de la lògica tradicional, se suposa que el terme subjecte denota, per la qual cosa ha d’existir algun terme S a la zona SP

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.