Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Alcmeó de Crotona  (s. VI-V a.C.) HIST.

Filòsof natural de Crotona, ciutat dominada pels pitagòrics en el sud de la Magna Grècia (a la península italiana). La datació de la seva vida no és unànime, encara que Arist˛til afirma que va conèixer a PitÓgores quan ja era anciÓ. Sembla, doncs, que va néixer a la fi del segle VI i va morir a mitjans del segle V a.C. Va ser contemporani de EmpŔdocles i AnaxÓgores. Encara que, en general, es classifica entre els pitag˛rics, no és segur que fos membre d'aquesta escola, i alguns autors el fan més aviat partícip de les opinions dels jònics. En qualsevol cas, és segur que era membre de la famosa escola de medicina de Crotona, que en aquella època ja havia donat una altra gran figura: DemŔcedes. Aristòtil el va considerar de la suficient importància com per refutar algunes de les seves opinions en un llibre titulat BDÎH J U86:"\T<@H, en el que el distingeix dels pitagòrics, i fins i tot suggereix que la taula pitagòrica dels contraris va ser més aviat obra seva, i que va servir de model a la d'aquells.

Com a metge va tenir una gran influència i va unir l'esperit empíric i crític de l'escola j˛nica, que possiblement va rebre de Xen˛fanes, amb la tendŔncia especulativa dels pitag˛rics de la seva ciutat. Per aquesta raˇ, va ser el primer entre els grecs en diseccionar cadàvers, amb la qual cosa va poder observar la constitució de diversos òrgans sensorials. En especial, se sap que va ser el primer a fer una dissecció científica d'un ull, la qual cosa li va permetre observar els nervis que l'enllacen amb el cervell.  Per això, va ser també el primer a parlar de la funció integradora del cervell en les sensacions, desconfiant de la suficiència de l'experiència per al coneixement. TambÚ se li atribueix el descobriment dels nervis ˛ptics, de les trompes d'Eustaqui i de la distinciˇ entre venes i artŔries, que creia que transportaven aire. Va concebre la salut com una isonomia, o equilibri harmònic de les qualitats (dynamis, en el sentit de "capacitat de") que integren el cos, mentre que la malaltia és la monarquia o domini patològic d'un d'aquests elements o Ónima immortal perquè, com els immortals - la lluna, el sol, les estrelles- està sempre en moviment, tesi que va ser recollida per Platˇ (Fedre 245c, Lleis 895e). Però tant en el coneixement de les coses com en el de la malaltia, l'home només pot recórrer als «indicis»; només els déus aconsegueixen la certesa. Segons Aristòtil, per a Alcmeó «la majoria de les coses són duals»: compostes de dolç i amargant, allò bo i el pitjor, allò gran i allò petit però, a diferència dels pitagòrics, no estableix un número fix de parells de contraris.

Una altra característica peculiar del seu pensament és la clara distinció que va establir entre sensació i pensament, a diferència d'Empèdocles, per exemple, que els identificava. Això permetia a Alcmeó distingir entre els homes i els animals. Una tesi famosa d'Alcmeó era la referent a la mort. Segons ell, la raˇ per la qual els homes moren Ús perquŔ no poden unir el principi amb la fi, la qual cosa expressa la caracterÝstica del moviment circular, i recorda la sentŔncia d'HerÓclit: «al cercle el principi i la fi són comú». Amb això Alcmeó trasllada la creença en un temps cíclic al terreny de la medicina: el manteniment de la vida depèn de l'adaptaciˇ circular de tots els òrgans en un continu. Si aquesta relació es trenca, sobrevé la mort. La immortalitat, doncs, és cíclica i per a Alcmeó totes les coses divines es mouen contínuament i de forma circular, tesi que va ser també recollida per Plató en el Timeu.

Enllaš extern http://plato.stanford.edu/entries/alcmaeon/

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.