Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Antifont (segona meitat del s V aC) HIST.

Filòsof i matemàtic grec pertanyent al corrent sofista. Es coneixen molt poques dades sobre la seva vida, i fins i tot no està clar si és el mateix Antifont de Rammunte, que esmenta Tucídides com a autor dels exercicis retòrics coneguts com a Tetralogies, i si és, alhora, un poeta tràgic, endeví i matemàtic. Segons sembla va radicalitzar la clàssica oposició entre NbF4H (physis, natura) i <`:@H (nomos, normes i lleis), considerant a aquestes com a meres convencions (veure naturalesa/ convenciˇ). Només la natura proporciona la veritat, mentre que les lleis humanes són fruit d'una mera opinió (doxa *`>"). Per això postulava la necessitat de seguir les lleis naturals i, en el cas que això es pogués fer impunement, transgredir les lleis humanes. D'aquesta manera, afirmava que el millor és seguir la natura i, per tant, pensar en la pròpia utilitat, i respectar només de forma aparent les lleis humanes. Com a norma moral, doncs, es tracta de no cometre ni patir injustícies, però, en la mesura en quŔ la justícia consisteix, segons Antifont, en no transgredir les lleis de l'Estat, el millor és respectar les lleis quan hi hagi testimonis, i, en cas contrari, seguir els preceptes de la natura, ja que les lleis són acords sense justificació natural. Per això, trencar les lleis sense ser descobert no comporta danys (doncs les lleis socials són qüestió d'aparença i d'opinió), mentre que intentar violar les lleis de la natura és perjudicial, encara que no hi hagi testimonis presencials.

En considerar la natura com a punt de referència de la veritat, defensava una posició menys relativista i escŔptica que altres sofistes, encara que Arist˛til el cita en la seva Física (193a 12), on critica el criteri d'Antifont per distingir allò natural d'allò artificial. Altres tesis importants d'Antifont fan referència a les relacions entre el pensament, el llenguatge i la realitat. Segons Antifont l'ambigüitat del llenguatge li fa incapaç d'expressar plenament la realitat que, no obstant això, existeix.

També va ser defensor dels ideals del cosmopolitisme i igualitarisme, ja que per a ell tots els homes són, per natura, iguals, ja que tots posseeixen les mateixes necessitats físiques. No obstant això, no va arribar a establir una doctrina sobre la natura humana.

Sobre la natura va defensar que el temps no és una realitat substantiva, sinó una mera idea utilitzada com a instrument de mesura del moviment. En matemàtiques va intentar la solució del problema de la quadratura del cercle mitjançant l'anomenat procediment dels buidatges.

En ètica va defensar una forma de hedonisme intel·lectual: l'objectiu de l'existència humana és aconseguir el domini de l'art de viure sense dolor i buscar el màxim plaer. En l'educació, en canvi, defensava la necessitat de la disciplina, doncs un ensenyament orientat por el principi del fes el que vulguis no prepara per a la vida adulta.

 
Se li atribueixen les obres següents, de les que només es té notícia d'uns pocs fragments:
  • De la veritat;
  • De la concòrdia;
  • Interpretació dels somnis i
  • L'estadista.

 

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.