Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Antístenes, z!<J4F2X<0H (ca.445 - ca. 365 aC) HIST.
 

Fil˛sof grec, fundador de l'escola cínica. Fill de pare atenès i d'una esclava tràcia, va ser primer alumne de Gorgias i, després, fervent deixeble de S˛crates, del que admirava la seva total independència de criteri i indiferència dels béns materials. Platˇ l'anomena en el Fedó, on apareix com un dels deixebles de Sòcrates que el van acompanyar en les seves últimes hores.

A la mort del mestre, va fundar la seva escola al gimnàs de Cinosargos («el gos blanc»), en el que es reunien aquells que no eren de pura ascendència atenès. Possiblement, pel nom del lloc on va ubicar la seva escola, aquesta es va conèixer com a escola cínica i, als seus membres, com a cínics o gossos, nom que va ser acceptat pels seus adeptes, ja que propugnaven una vida basada en el menyspreu de totes les necessitats no naturals.
Menyspreaven el <`:@H (
nomos
) i defensaven una vida conforme a la natura.

Antístenes es considerava un fidel seguidor dels ensenyaments socràtics, però, contra la interpretació general de la filosofia de Sòcrates, va negar l'objectivitat existencial dels conceptes. Per a ell, plenament oposat a la Platˇ, només hi ha entitats individuals. És famosa la seva observació «Oh Plató, jo només veig el cavall, però no la cavallitat!», de manera que, segons Antístenes, l'atribució d'un predicat a un subjecte és sempre problemàtica: podem dir de l'home que és home i de que all˛ que Ús bo que Ús bo, però és problemàtic dir que l'home és bo. Per això, és també problemàtic predicar d'un individu les suposades característiques del gènere de què se suposa que forma part. D'aquí sorgeix una forma de nominalisme, ja que el coneixement de les coses es limita al pur nom i la possibilitat de formular judicis queda suspesa. Al terreny moral, l'orientació d'Antístenes és oposada al intelĚlectualisme moral socràtic. Per a ell, la virtut és realment un saber, però no en sentit intel·lectual, sinó en el sentit d'un saber viure, d'una forma de vida, basada més en l'exemple de formes de conducta que en una teorització ètica. Prenia Hèracles (a qui estava dedicat el gimnàs de Cynosarges) com a model i, com ell, pensava, la vida ha d'estar dedicada al ple compromís individual en la pràctica de la virtut, però aquesta l'entenia com l'acceptació de la mera llei natural.

La virtut, doncs, és viure conforme a la natura (el que oposa al <`:@H) i ha de basar-se en l'ideal de la GÛJVDP,4" (autarquia): carència de necessitats o autosuficiència que, encara que és d'inspiració socràtica, la va concebre en un sentit individualista antiintel·lectualista: per a ell, la virtut, més que un saber, és una forma de conducta o un mode de vida. Va escriure diàlegs socràtics abans que el mateix Plató (disset anys més jove), encara que s'han perdut tots. Va estar també interessat per la lògica, i degué tenir deixebles en aquesta matèria ( als que Arist˛til va anomenar els antisténics).

El seguidor més important del cinisme, els precedents del qual es remunten a Antístenes, va ser Diògenes de Sínope.

Bibliografia

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.