Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Arcesilau de Pitana (s. III a C.) HIST.

Filòsof grec platònic. Va néixer a Pitana, Eòlia, cap l’any 315 aC i va morir l’any 240 a.C. Va estudiar matemàtiques i, atret per la filosofia, es va desplaçar a Atenes. Primer va estudiar en el Liceu, aleshores dirigit per Teofrast, però, sota la influència de Crantor i de les lectures de Plató va passar a l’Acadèmia, en l’època en que era dirigida per Polemon i per Crates, a qui va succeir com escolarca de l’Acadèmia. En succeir a Crates, descontent amb un cert dogmatisme que s’havia apoderat dels ensenyaments, va instaurar una visió més pròxima a  l’escepticisme. Amb això s’inicia una nova etapa coneguda com Acadèmia mitja, que duraria fins a Carnèades, fundador de l’anomenada Acadèmia nova. No obstant això, aquesta distinció entre Acadèmies mitja i nova no és majoritàriament acceptada, de forma que només cal parlar de l’Acadèmia de Plató i d’una Acadèmia mitja o nova, els representants de la qual van ser Arcesilau i Carnèades.

 
Segons exposa el doxògraf Diògenes Laerci, Aristó, per fer patent l’escepticisme d’Arcesilau, el definia de la manera següent: «Per davant Plató, per al darrere Pirró; pel mig Diodor» (veure text ). Així, d’això cabria inferir que Arcesilau era un escèptic que usava la dialèctica dels megàrics. No obstant això, en realitat Arcesilau volia restaurar l’esperit de Sòcrates (com ell, no va deixar cap escrit) i de Plató, i evitar el dogmatisme esclerotitzant que s’estava apoderant de l’Acadèmia.
 
El principal adversari de la filosofia d’Arcesilau era l’estoïcisme de Zenó, contra el que arremet atacant el criteri de veritat dels estoics: la representació catalèptica n"<J"F\" P"J"80BJ4PZ (phantasía kataleptiká), o representació comprensiva, aquella que produeix tal sensació de veritat que és impossible no assentir a ella. Contra aquesta concepció, Arcesilau, basant-se en l’escepticisme pirrònic, introdueix la noció de ¥B@PZ (epokhé) o suspensió del judici, perquè no existeix el que és cert, sinó només allò raonable (eulogon), allò plausible. Però això no és incompatible amb l’acció doncs, encara que no és possible enunciar principis morals ni veritats absolutes, sí ho és recolzar amb bones raons una argumentació ben feta. Això deia contra l’acusació estoica de què la suspensió del judici paralitzava els homes impedint-los la felicitat. Ja que no tot és incert de la mateixa manera, algunes accions es justifiquen per bones raons que apel·len no a la certesa, impossible, però sí a allò plausible, i això n’hi ha prou per fonamentar l’acció i una vida moral raonable.
 
_____________________________________________________________
Enllaços
 
Página en la red acerca de la Academia Media de Arcesilao: http://home.coqui.net/caeros/
 
 
Escépticos de la Academia: http://www.cinicos.com/es02.htm
 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.