Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Arquímedes (287-212 a.C.) HIST.

Arquímedes

Matemàtic i enginyer grec, fill d'un astrònom. Va viure a Siracusa i va mantenir relacions amb els savis d'Alexandria. Va morir a les mans d'un soldat en el saqueig romà de Siracusa comandat per Marcelo. Molt després, quan Ciceró va ocupar el càrrec polític de qüestor a Sicília (75 a.C.), va fer restaurar la tomba d'Arquímedes i va manifestar gran admiració pel savi.

La seva figura i les seves obres, poc conegudes en l'Edat Mitja, van ser redescobertes durant el Renaixement i van exercir gran influència sobre Galileu, Torricelli i Huygens, en especial els seus tractats sobre els centres de gravetat i sobre els fluids.

Arquímedes, a més de gran matemàtic, va destacar com a enginyer i inventor. Va idear màquines balístiques per a la defensa de Siracusa de l'assetjament romà i, en el dit assetjament, va aplicar sistemes de miralls ustoris per cremar a distància les veles de les naus romanes, aprofitant la concentració dels raigs solars. També va construir un planetari, que més tard va ser transportat a Roma. Se li atribueixen, a més a més, altres diversos invents mecànics. Va descobrir el principi de flotació i les densitats relatives, trobant que la corona del rei Hieró, segons narra la tradició, havia estat falsejada. Per la seva obra Sobre els cossos flotants, se el considera el fundador de la hidrostàtica.

ArquímedesEl més destacable de l'obra d'Arquímedes és la unió que realitza entre matemàtiques i problemes físics, i l'aplicació del mètode de les exhaucions, ja utilitzat en els últims llibres dels Elements d'Euclides, pel qual pot demostrar (mitjançant dues reduccions a l'absurd) que un cos o una figura curvilínia equival a una magnitud rectilínia donada (pel procediment de les quadratures i cubtures). Va concebre la ciència com un mètode deductiu i va recórrer als anomenats experiments mentals. En el seu Arenari, o El rellotge solar, planteja el problema de quina quantitat de grans de sorra podria contenir l'esfera de les estrelles fixes i indicava que, per molt gran que fos aquest nombre (que ell va calcular), es tractaria sempre d'un nombre determinat. Aquest llibre va ser de gran importància per a l'aritmètica, ja que en ell Arquímedes va idear un nou simbolisme per expressar números molt grans. Històricament per aquest llibre es va conèixer la hipòtesi heliocèntrica de Aristarc de Samos.

Altres obres destacables són: Sobre l'esfera i el cilindre; Sobre la mesura del cercle; De la quadratura de la paràbola; Sobre les espirals i El mètode, o carta a Eratòstenes.

Veure ciència hel·lenística.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.