Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Calicles (s V aC) HIST.


Ciutadà grec, probablement atenès, pertanyent al cercle dels sofistes, vinculat especialment a G˛rgies. No hi ha cap documentació relativa a aquest personatge que només ens és conegut per aparèixer com una figura clau en el Gòrgies de Platˇ. Fins i tot s'ha dubtat de la seva existència i se
l'ha considerat simplement com una figura inventada per Plató per exposar les tesis sofistes més exagerades sobre la contradicció entre physis i nomos. Altres han suggerit que era el nom d'una màscara creada per Plató per a algun personatge més conegut, com Críties o Alcibíades. No obstant això, ja que en el diàleg platònic se'ns donen moltes dades sobre Calicles (a qui es caracteritza com un jove ric i aristòcrata, relacionat amb Demos i amic d'Andró), sembla que, tal personatge, realment va existir. Calicles sustentava que la filosofía ha de ser estudiada, només per a la pròpia educació, per la qual cosa recomana el seu estudi en l'edat juvenil, però la desaconsella en la maduresa, ja que impedeix als homes fer-se experts en els negocis. Però l'aspecte més rellevant del pensament de Calicles és l'absoluta oposició entre naturalesa i convenció (entre physis i nomos). Per a ell, la justÝcia, tal com és generalment entesa, és només una mera convenció humana, fruit de la imposició dels més febles, és a dir, de la majoria. Les lleis i normes de conducta (els nomoi) són antinaturals. L'autèntica justícia és la que procedeix de les lleis de la natura i, com podem veure en el món animal, és la llei del més fort. Per això, per a Calicles és just que el més fort domini al més feble. Això, que en la conducta entre els individus no és acceptat per la moral dels febles (que s'imposen només pel seu n˙mero, per ser la majoria), regeix en canvi en les relacions entre els Estats. L'home millor, el més fort, ha de regir-se només pels seus propis plans i no ha de preocupar-se per les normes socials de la majoria. Es regeix només pel seu propi plaer (hedonisme), tendeix cap al predomini sobre els altres, menysprea l'autocontrol i la seva única regla és el seu propi talent. El plaer, acompanyat per la força, constitueix -segons Calicles- l'autèntica areté i condueix a la felicitat. Contra aquests arguments el S˛crates del diàleg platònic replica que en una democràcia, ja que la majoria són els que fan les lleis, són els elements més forts, i seguint el raonament de Calicles, aquestes lleis seran naturalment bones i conformes a la natura.

Atès que, en el diàleg Gòrgies, Plató retrata amb molta vivor a Calicles, alguns autors han suggerit que sentia una secreta simpatia pels raonaments d'aquest i, fins i tot, s'ha dit que «Calicles és un retrat de la personalitat reprimida de Plató». No obstant això, no sembla probable que això sigui cert. S'ha assenyalat també la forta influència de Calicles sobre Nietzsche.


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.