Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

E LÓG.

Símbol tradicional que s'aplica als enunciats que corresponen a les denominades proposicions categòriques universals negatives de la lògica clàssica. Són enunciats del tipus «Cap S és P», en els que S és el terme subjecte i P el terme predicat, amb la quantitat universal i la qualitat negativa. Moltes són les maneres de formular aquesta classe d'enunciats:

 
  Res que sigui S és P 

Res que sigui P és S

El que és S no és P

El que és P no és S

Les coses S no són coses P

Si alguna cosa és S llavors no és P

Allò que és un S és un no P

Si alguna cosa és S, no és P

Si P, no és S

Res és S llevat que no sigui P

No s'és S llevat que no es sigui P

Només si és no P és S

Res és P si és S

 

Els enunciats tipus E juntament amb els del tipus O (particulars negatius) formen el grup dels enunciats negatius (del llatí nego provenen precisament els símbols EI i O corresponents). Els enunciats tipus E es dibuixen de la següent manera, amb els diagrames de Venn:

On la regió [SP] està buida, ja que s'afirma que cap S és a la vegada P.  

 
En la lògica clàssica se suposa que les zones  i no poden estar buides,

perquè els termes corresponents han de tenir denotació. Mentre que en la lògica actual, segons la interpretació booleana, les proposicions universals no tenen càrrega existencial, per la qual cosa tot enunciat de Tipus E s'interpreta com «Si una cosa és S, llavors no és P», sense suposar que existeixin elements que siguin S o P.

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.