Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Eliade, Mircea (1907-1986) HIST.

Filòsof, antropòleg, novel·lista i historiador de les religions. Va néixer el nou de maig de 1907 a Bucarest. Va estudiar filosofia a la universitat de la seva ciutat natal. A Roma, va acabar la seva tesi de llicenciatura sobre la filosofia italiana del Renaixement i, entre 1928 i 1932, va estar a l’Índia, on va estudiar sànscrit i filosofia hindú, i es va interessar per la història de les religions i l’estudi dels símbols, que serien les seves grans especialitats. De tornada a Bucarest, es va doctorar en filosofia amb un estudi sobre el mal en la filosofia índia i sobre la tècnica del ioga. Va accedir a un lloc de professor a la facultat de filosofia, on va impartir classes sobre religions orientals, sobre la filosofia de Giordano Bruno i d’Aristòtil, així com sobre simbolisme religiós. En 1940 va marxar de Rumania, i va residir a Londres i Lisboa abans d’establir-se a París. En l’esmentada ciutat, i avalat per G. Dumézil, va accedir a un lloc de professor en 1945. La seva activitat acadèmica es va estendre a nombroses universitats (Pàdua, Upsala, Estrasburg i Munic, entre d’altres). Posteriorment, va acceptar un lloc de professor a la universitat de Chicago, ciutat en la qual va morir.

 

La seva activitat intel·lectual es va centrar a l’estudi de la història de les religions i de la fenomenologia del fet religiós. Des d’aquesta perspectiva va fer especial èmfasi a l’estudi dels símbols i els mites, als que va interpretar en les seves diverses funcions antropològiques. En contra de les interpretacions més difoses del pensament mític, Eliade pensava que en els mites, així com en la concepció d’allò sagrat i el profà, es manifesten els trets específics d’allò humà. Els mites, lluny de ser simples fenòmens històrics, perviuen i han de ser utilitzats per l’home modern per a renovar-se i percebre, a través d’ells, l’etern. No obstant, aquesta pervivència no s’efectua només pel record dels mites ancestrals sinó que, en cada època, s’engendren mites propis, de manera que també existeixen mites propis de l’era contemporània. Per això, la seva investigació dels símbols està orientada cap a la recerca de les manifestacions del sagrat entre les realitzacions de l’home modern, aparentment dessacralitzades i secularitzades, però que segueixen conservant aspectes essencials del sagrat. Eliade, que va crear el terme hierofania per a referir-se a la manifestació d’allò sagrat (veure text), assenyala que fins i tot les nocions d’un espai sagrat -diferent de l’espai profà- són presents en l’home no religiós (veure text), com també ho està la noció d’un temps sagrat -diferent del temps profà- (veure text). Propugna un nou «humanisme» que adopta com a base el sagrat en tant que estructura la consciència humana.

  Obres principals

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.