Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Estratˇ de LÓmpsac (Primera meitat del segle III aC) HIST.

Filòsof grec. Segon escolarca del Liceu desprÚs de la mort d'Aristòtil. Va ser deixeble de Teofrast, a què succeiria al capdavant de l'escola peripatŔtica. Cridat a Alexandria pel rei Ptolemeu I Soter, va ser preceptor del seu fill, el futur rei Ptolemeu II Filadelf, durant l'època en què, sota la iniciativa de Demetri de FÓlero es va construir el Museu i la Biblioteca d'Alexandria. A la mort de Teofrast va dirigir l'escola peripatètica entre els anys 288 a 270 aC, encara que, llavors, Teofrast ja havia llegat la biblioteca del Liceu a Neleu d'Scepsis, qui la va traslladar a l'Àsia Menor, raó per la qual sembla que els textos d'Aristòtil no estaven disponibles al Liceu.

Estratˇ, que va ser anomenat «el físic», va orientar les seves investigacions en una línia de conciliació de la filosofia d'Aristòtil amb la de Dem˛crit. Com aquest acceptava l'existència d'àtoms i del buit, però aquest buit era entès només com la separació o interstici entre els àtoms, i negava la possibilitat que s'estengués més enllà d'aquests i, per tant, més enllà del món. A més a més va atorgar qualitats als àtoms, en especial el fred i la calor. La seva cosmologia, encara que era d'inspiració aristotèlica, negava l'existència de qualsevol divinitat: no hi ha més Déu que la natura, afirmava, que és el principi de tota generació i destrucció, i no posseeix sentiments. Si pot parlar-se d'alguna divinitat aquesta és la mateixa que l'acció de les causes naturals. També va rebutjar la tesi aristotèlica de l'existència de llocs naturals, i va defensar una concepció unitària del món regit per la gravetat, el coneixement de la qual l'ha de proporcionar l'experimentació, a la que situava molt per sobre de les demostracions merament lògiques. També va defensar la unitat de l'ànima, la qual cosa portava a la conclusió que, a diferència d'allò que s'ha sustentat per Aristòtil, no hi ha una clara separació entre sensació i pensament, els quals, d'altra banda, en tant que formes del moviment, poden i han de ser explicats per les mateixes causes que operen en la resta de la natura. També va estudiar molts fenòmens físics, com la propagació del so, de la llum i del magnetisme.
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.