Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

╚udox de Cnidos (ca.408-355) HIST.

MatemÓtic, fil˛sof i astr˛nom grec. Va nÚixer a Cnidos (Àsia Menor), on hi havia una florent escola de medicina i filosofia fundada pel metge Cresias. Cap a l'any 394 aC va marxar a Atenes, on va travar amistat amb Plató i va entrar a formar part del cercle dels membres de l'AcadŔmia. Posteriorment, va viatjar a Egipte, on va estudiar astronomia. A més a més, va estudiar matemàtiques amb Arquites de Tàrent. Va tornar novament a Cnidos on, sota la influència de Plató i dels democríteus, va ensenyar matemàtiques, política, astronomia, medicina, dret i filosofia. Va destacar com a inventor d'instruments d'observació i mesura. L'any 368 va tornar novament a Atenes on va establir la seva pròpia escola, encara que va mantenir forts llaços amb Plató, qui li va confiar la direcció de l'Acadèmia durant el seu viatge a Sicília l'any 367 a.C.

Va ser crÝtic amb la teoria platònica de les idees separades de les coses perquè, per a ell, les idees es troben barrejades amb les coses encara que, en general, acceptava la majoria de les tesis platòniques. En geometria és autor d'originals teories sobre les corbes i les còniques. D'altra banda, el seu treball de sistematització de la geometria li situa històricament com a precursor dels Elements d'Euclides. Va estudiar, també, el problema del continuo matemàtic i el problema dels nombres irracionals. No obstant això, és més conegut per la seva teoria astronòmica anomenada de les «esferes homocŔntriques». Amb aquest model astronomicomatemàtic, ╚udox volia conciliar les tesis bàsiques de la cosmologia platònica, basada en el postulat del moviment circular uniforme dels astres i en el geocentrisme, amb les observacions reals que no coincidien de manera simple amb els esmentats pressupostos teòrics. L'esquema general que adopta és el dels pitag˛rics, però considerant que la terra està al centre de l'univers i és immòbil, i tots els cossos celests giren entorn d'ella en esferes concèntriques. Per solucionar el problema de les trajectòries planetàries observades que no corresponien a les circulars i uniformes, com exigia la teoria esfèrica del cel, va suposar que cadascun dels planetes anava encastat en la més interna d'un conjunt de diverses esferes (quatre per a cadascun dels planetes retrògrads i tres per al sol i la lluna). En girar cadascuna d'aquestes amb distinta velocitat i entorn d'aqueixos de distinta inclinació, es podien explicar la retrogradació dels planetes i les trajectòries que no coincidien amb els postulats de base. Aquesta concepció va influir decisivament sobre la cosmologia d'Aristòtil, encara que l'esmentat autor, basant-se en el sistema reformulat per CalĚlip, va augmentar el nombre d'esferes concèntriques (veure text).

En ètica va defensar una posició hedonista semblant a la sustentada per Aristip, i contra la que Plató va reaccionar en el Fileb. Posteriorment, també Aristòtil -declarant que el plaer no pot ser un bÚ-, va combatre l'hedonisme d'╚udox, del qual, no obstant això, en tenia una gran opiniˇ.
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.