Filolau de Crotona (s V aC) HIST.
Filòsof i matemàtic grec de l'escola pitagòrica. Va néixer a Crotona o a Tàrent cap a l'any 474 aC. És esmentat per Plató, en el Fedó (61e), i per Aristòtil, Ètica a Eudem, i se sap que va viure durant un temps a Tebes.
Se'l considera com el primer gran difusor del pitagorisme fora dels confins de la Magna Grècia, i el primer que va sistematitzar les doctrines de la seva escola sobre
l'ànima entesa com a
harmonia immortal; sobre la construcció dels sòlids a partir de punts, línies i superfícies i, en general, sobre els nombres com a principis de la realitat (veure cita 1 i cita2). També es creu que va ser el mestre d'Èurit
i, potser, d'Arquites de Tàrent.
Segons una altra tradició, Filolau va ser només un personatge inventant per Plató i els seus escrits van ser obra de Espeusip, encara que es considera que aquesta tradició és absolutament falsa, com ho és la que assegura que el Timeo de Plató va ser un plagi d'una obra de Filolau. Es vincula al seu nom la cosmologia pitagòrica, que sustenta una estructura del cosmos en el centre de la qual es troba un foc (no el Sol) i al voltant del qual giren els planetes inclosa la Terra. Segurament, va ser també el primer a afirmar
l'esfericitat de la Terra i a considerar l'èter com la substància celeste. En la tesi astronòmica del moviment de la Terra
el va seguir Hicetes de Siracusa encara que, tant aquest autor com Ecfant i Heràclides, van tornar a considerar a la Terra com el centre de l'univers mòbil.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.