Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Galè, Claudi (ca. 130-200 dC) HIST.

Metge i filòsof grec originari de Pèrgam. Va estudiar medicina a la seva ciutat natal, a Corint i Alexandria. Va practicar la medicina a la seva ciutat, on va ser metge de gladiadors. Cap a l'any 163 es va establir a Roma, on va estudiar filosofia amb el platònic Albí. Tres anys més tard va tornar a Pèrgam, fins que en el 168 va ser a Roma per entrar al servei de l'emperador Marc Aureli i el seu fill Còmode. Ja en vida va aconseguir gran fama i honors.

L'obra de Galè va representar una important renovació tant de la teoria com de la pràctica mèdica, que s'havia anat degradant i dividint en escoles dogmàtiques i simplificadores. Aquesta renovació es va inspirar a l'obra d'Hip˛crates, en l'aristotelisme, el platonisme i el esto´cisme. Però, a més dels aspectes especulatius i teòrics, Galè, com Hipòcrates, va manifestar una forta tendència empírica, basada especialment en els seus importants treballs anatòmics i zoològics (només va diseccionar animals). La interpretació teòrica d'aquests treballs va estar fortament marcada per les concepcions teleol˛giques aristotèliques, per la idea del B<,ý:" (pneuma) universal (especialment en la versió elaborada per Posidoni). Creia que el principi vital bàsic sorgeix del pneuma universal a partir de la respiració, que el distribueix als tres òrgans bàsics: el cor, el cervell i el fetge. La calor del cor, ventilat pels pulmons i nodrit per la sang, mantenia viu l'organisme i ajudava a la cocció dels aliments en l'estómac. Segons ell, com per als hipocràtics, tota malaltia era el desequilibri entre els quatre humors i el seu tractament combinava la dieta amb els fàrmacs.

De la seva producció literària, que va ser immensa, es conserven uns 150 escrits, molts dels quals es van utilitzar durant llarg temps com a textos bàsics per a l'ensenyament de la medicina. La seva obra mèdica es va estructurar, especialment, en tractats de terapèutica i de teoria de pronòstics. Però no va limitar la seva producció a textos mèdics, sinó que entre les seves obres hi ha estudis sobre filosofia moral, estudis sobre Plató, sobre Aristòtil, sobre els estoics i sobre la filosofia d'Epicur. A més a més, va escriure també sobre gramàtica i retòrica, i se li atribueix també la quarta figura del sil·logisme, encara que probablement no va ser realment obra seva. La interpretació de la seva obra, entesa de manera un tant dogmàtica, va originar l'anomenat galenisme.

D'entre les seves obres més importants destaquen: Procediments anatòmics; Utilitat de les parts; Les facultats naturals; El mètode terapèutic; Art mèdica i Comentaris a Hipòcrates.

 


 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.