Hipies d’Elis (s V aC) HIST.
Filòsof sofista grec d’origen dori (d’Èlide o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que Protàgores i contemporani de Sòcrates, i que va gaudir de fama pel seu saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones noces amb Isòcrates. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olímpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hipies (o Hippies) procedeix de Plató que, a més
de parlar d’ell en el Protàgores, usa el nom d’Hipies per titular dos diàlegs seus (Hipies major, i Hipies menor). Només es conserven uns pocs fragments de les seves obres: El troià, Els noms dels pobles,
Registre dels venedors a Olímpia i l’anomenada Col·lecció.
Segons Hipies hi ha una oposició entre la justícia, que és per
NbF4H
(natura o physis),
i la que imposa la legalitat
<`:@H (nomos): la primera és llei de la natura, divina, i manté sempre la seva validesa en tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató,
Hipies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. Procle
li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada quadradora o
quadratriu que s’usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment
el diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar al terreny científic.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.