Hipies d'Elis

Filòsof sofista grec d’origen dori (d’Èlide o Elis). Va ser un dels sofistes de la primera generació, més jove que Protàgores i contemporani de Sòcrates, i que va gaudir de fama pel seu saber enciclopèdic i les seves habilitats oratòries. La seva filla es va casar en segones noces amb Isòcrates. Va viatjar per moltes ciutats però, especialment, per Esparta, Olímpia i Sicília, encara que també va residir a Atenes. La major part de la informació que posseïm sobre Hipies (o Hippies) procedeix de Plató que, a més de parlar d’ell en el Protàgores, usa el nom d’Hipies per titular dos diàlegs seus (Hipies major, i Hipies menor). Només es conserven uns pocs fragments de les seves obres: El troià, Els noms dels pobles, Registre dels venedors a Olímpia i l’anomenada Col·lecció.

Segons Hipies hi ha una oposició entre la justícia, que és per NbF4H (natura o physis), i la que imposa la legalitat <`:@H (nomos): la primera és llei de la natura, divina, i manté sempre la seva validesa en tot país; la segona és llei humana i variable, i engendradora de tot poder tirànic i arbitrari. També es va ocupar de poesia, antropologia, astronomia, gramàtica, música, genealogia, història i matemàtiques. Segons Plató, Hipies posseïa una gran memòria que li permetia retenir una llista de més de cinquanta noms després de sentir-los una sola vegada. Aquesta habilitat estava basada en una tècnica mnemotècnica que ensenyava als seus deixebles. Procle li va atribuir el descobriment geomètric de la corba anomenada quadradora o quadratriu que s’usava per a la trisecció dels angles i per a la quadratura del cercle. Aquest descobriment el diferenciaria de la resta dels sofistes, que no van destacar al terreny científic.