Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Jakobson, Roman (1896-1982) HIST. `jakobso.wav', `play"]


[image]Filòleg nord-americà, nascut a Moscou, considerat el fundador de la lingüística i de la fonologia -estudi dels fonemes- estructurals. Després d'estudiar a la universitat de Moscou, marxa a Txecoslovàquia, on és professor a Praga i Brno fins a 1939, havent col·laborat el 1926, junt amb N. Troubetskoy i S. Karcevsky, en la fundació del Cercle Lingüístic de Praga i, el 1928, en ocasió del Primer Congrés de Lingüística General, de hi hagi, en la redacció, junt amb els altres membres del Cercle, de les Tesis per al Congrés de filòlegs eslaus (1929), en les que s'afirma la idea d'una lingüística estructural. Després de la invasió nazi, marxa a Noruega i a Suècia, i emigra finalment el 1941 als EE. UU., on ensenya a Nova York, Harvard i Massachusetts. Jakobson ha desenvolupat la seva activitat en camps molt diversos: la fonologia, els problemes d'adquisició i trastorns del llenguatge i la poètica. En fonologia s'oposa a la prioritat concedida per Saussure a l'estudi sincrònic i entén que la llengua constitueix un sistema dinàmic, els canvis del qual cal explicar atenent a la seva finalitat, que és, generalment, una major estabilitat del propi sistema. És partidari del binarisme, o reducció del sistema de trets pertinents a oposicions binàries, de les que n'arriba a establir fins a dotze.

En els seus estudis sobre l'adquisició del llenguatge, estableix una comparació entre els processos d'adquisició i els fenòmens de destrucció o deteriorament (afÓsies), afirmant que, d'alguna manera, aquests no són sinó la reproducció «al revés» d'aquells: són les oposicions adquirides en començar l'aprenentatge i que s'esborraran més tard.

[image]Fundador del Cercle Lingüístic de Moscou i una de les principals figures del formalisme rus, els seus estudis sobre crítica literària parteixen de la concepció que la poètica és part integrant de la lingüística. Entén el procés literari com un sistema en què cada component té una certa «funció constructiva» que realitzar. Es tracta d'un concepte pròxim al d'estructura estètica, que serà decisiu en la versió txeca de la doctrina formalista: l'obra literària és una estructura complexa, integrada per la unitat de l'objectiu estètic.

Obres principals de Roman Jakobson

Traduccions al castellÓ:

Ensayos de lingŘÝstica general, Seix Barral, Barcelona 1975.

- y M. Halle, Fundamentos del lenguaje, Ciencia Nueva, Madrid 1967.

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.