Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Kristeva, Julia HIST.

Lingüista francesa, nascuda a Bulgària el 1941. Es dedica inicialment al periodisme al seu país i, després, el 1965, marxa a França i obté el doctorat en lingüística a la universitat de París, el 1973, amb la tesi La revolució del llenguatge poètic. Treballa com a ajudant al Laboratori d'Antropologia Social de Claude Lévi-Strauss, escriu en «Tel Quel» i, en la dècada dels setanta, es converteix en psicoanalista en exercici. És també professora de lingüística de la universitat de París i, des dels anys vuitanta, Visiting Professor de la universitat de Columbia.

En sintonia amb el pensament de Hegel, Marx, Freud i Saussure, els seus escrits són un intent d'anàlisi de la cultura a través del llenguatge. Combina el marxisme i el formalisme rus amb la semiòtica i l'estructuralisme francès. En les seves primeres obres importants, Semiòtica Investigacions per a una semanálisis (1969; trad. cast.: Semiòtica, 2 vols., Fondamentos, Madrid 1978) i Text de la novel·la (1970), desenvolupa la idea lacaniana que l'inconscient s'estructura com el llenguatge, i introdueix la seva noció d' «intertextualitat» (els sistemes de signes s'influeixen mútuament). La pràctica de la psicoanàlisi la convenç que el subjecte, també el de qui escriu o llegeix, és un subjecte en procés.

En La revolució del llenguatge poètic, centra les seves investigacions de semiòtica, en el llenguatge poètic, i en l'aspecte material d'aquest, el seu ritme, els seus sons («semanálisis»), distingint en el procés de significació dos plans o aspectes, que s'influeixen mútuament: «allò simbòlic» i «el semiòtic»; el llenguatge poètic representa la transició del primer aspecte, que remet al sistema lingüístic, al segon, que remet a la vida i a l'inconscient. Estudia aquesta dinàmica del llenguatge en literats francesos, com Mallarmé, Lautréamont i altres. A partir de 1980, els seus interessos es dirigeixen cap a l'estudi de les experiències artístiques i personals que poden ajudar a entendre millor la vida cultural i social.

Els escrits de Kristeva són, en general, un exercici intens de comprensió i penetració en el significat de diversos fenòmens culturals i polítics del nostre temps, com la psicoanàlisi, el feminisme i el nacionalisme.

Enllaç extern: pàgina de Julia Kristeva.

[image]
Obra traduïda al castellà
  • El texto de la novela, trad. Jordi Llovet, Barcelona, 1974.
  • Sèmeiòtikè = Semiótica, trad. José Martín Arancibia, Madrid, 1978.
  • Loca verdad: verdad y verosimilitud del texto psicótico, trad. Martín Caparrós, Madrid, 1985.
  • El lenguaje, ese desconocido: introducción a la lingüística, trad. María Antoranz, Madrid, 1987.
  • Poderes de la perversión, trad. Viviana Ackerman y Nicolás Rosa, Catálogos, Buenos Aires, 1988.
  • Los samurais, Barcelona, 1990.
  • Extranjeros para nosotros mismos, trad. Xavier Gispert, Barcelona, 1991.
  • Las nuevas enfermedades del alma, trad. Alicia Martorell, Madrid, 1995.
  • Al comienzo era el amor: psicoanálisis y fe, trad. Graciela Klein, Barcelona, 1996.
  • Sol negro. Depresión y melancolía, trad. Mariela Sánchez, Caracas: Monte Ávila, 1997
  • Sentido y sinsentido de la rebeldía (Literatura y psicoanálisis), trad. Guadalupe Santa Cruz, Santiago de Chile: Cuarto Propio, 1999
  • Lo femenino y lo sagrado (con Catherine Clément), trad. Maribel García Sánchez, Madrid, 2000.
  • El porvenir de una revuelta, trad. Lluís Miralles, Barcelona, 2000.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.