Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Luter, MartÝ (1483-1546) HIST.

[image]Reformador religiˇs alemany, nascut a Eisleben, Saxònia, iniciador de la reforma protestant. Després d'estudiar a la universitat d'Erfurt, ingressa el 1505 en els Eremites de sant Agustí (potser pel vot fet en resultar il·lès en caure-li un lamp al costat de Stotterheim) i és ordenat sacerdot el 1507. Es dedica inicialment a l'ensenyament de la filosofia escolàstica, segons l'orientació occamista predominant en l'època, als col·legis de la seva ordre primer i després a la universitat de Wittenberg, on entre 1513 i 1519 s'ocupa de l'exegesi bíblica, en especial de les cartes als Romans i els Gàlates, interpretant la noció de «justícia» de Déu, no com a acte de judici, sinó com «justificació» per Crist, concretament com a justificació per la gràcia i la fe sense obres.

L'anunci del jubileu, que suposava la venda d'indulgències a favor de les obres de Sant Pere a Roma, va ser l'ocasió de la disputa de les indulgències, que comença amb la presentació, en Wittenberg, de les 95 tesi sobre les indulgències, fixades a la porta de l'església; són una crítica concreta al que el catolicisme considera obres meritòries (vots, dejunis, pelegrinatges i altres obres de penitència) i ressalten que només salva la fe en Crist. La disputa obté una favorable ressonància inesperada en gairebé tot Europa; el bisbe de Magúncia acusa Luter davant el Papa. Luter és cridat a comparèixer, però Frederic de Saxònia aconsegueix que s'entreviste amb el cardenal llegat GaietÓ en la dieta d'Augusta.

A partir de la «disputa de Leipzig», el 1519, i de la publicació d'escrits doctrinals, com Sobre el papat de Roma, A la noblesa cristiana, De la captivitat babilònica de l'Església i De la llibertat d'un home cristià, se separa progressivament de les doctrines de l'Església (nega la infal·libilitat, declara a les Escriptures com a norma única de fe, combat la missa com a sacrifici, elimina els sagraments, menys el baptisme, l'eucaristia i la penitència) i és amenaçat amb l'excomunió per Roma; Luter escriu el seu Adversus execrabilem Antichristus bullam [Contra l'execrable butlla de l'anticrist] i crema públicament la butlla d'excomunió el 10 de desembre de 1520. Roma l'excomunica efectivament l'1 de gener de 1521. L'excomunió havia d'executar-la l'autoritat civil; l'acabat d'escollir emperador Carles V (que abandonarà aviat Alemanya per les guerres amb França, el rei de les quals Francesc I recolzava al turc Barbaroja) disposa que sigui condemnat sense ser oïda, però els electors el criden a la dieta de Worms, on té ocasió de defensar-se i no es retracta. Condemnat a exiliar-se, en la seva tornada a Wittenberg cau en una suposada emboscada, que el reclou durant deu mesos al castell de Wartburg. Allí escriu diverses obres doctrinals i emprèn la famosa traducció a l'alemany del Nou Testament, que va obtenir una enorme difusió. Des d'allí també va haver d'intervenir, escrivint Exhortació a la pau i rebutjant la insurrecció, a la revolta dels camperols, que van estendre les llibertats religioses a les llibertats socials, capitanejats per Thomas Münzer.

El 1525 polemitza Luter amb Erasme sobre la llibertat humana; Erasme havia rebutjat, com a inconvenient per a la dignitat humana, en el seu De lliure albir (1524), la concepció antropològica luterana, que considera l'home essencialment pecador. Luter li contesta redactant De servo arbitri [De l'esclau albir], negant la llibertat necessària a l'home per salvar-se i afirmant la predestinació. Per aquestes mateixes dates, Luter organitza la religiositat i la disciplina dissipades de moltes esglésies locals, aprofitant un decret de la dieta de Spira (1526), que permetia als prínceps civils prendre decisions en matèria de religió. Una segona dieta de Spira (1529) intenta restaurar el culte anterior; contra aquesta disposició «protesten» els reformats: i d'aquí el nom de «protestants». A partir d'aquest moment Luter organitza cada cop més una Església reformada, que ell inicialment havia imaginat només com una comunitat de fidels. El 1529 escriu el Gran Catecisme, que és el resum sistemàtic de les seves doctrines, i el Petit Catecisme, amb el que, mitjançant preguntes i respostes breus, les divulga.


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.