Mach, Ernst (1838-1916) HIST. `mach.wav', `play"]

Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moràvia, professor de matemàtiques a Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del coneixement en especialitats separades -el seu ideal era el que després es va anomenar el «ideal de la ciència unificada»-, va conrear molt diversos camps del coneixement, però en especial la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de Berkeley i per Hume, va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels empiristes clàssics; tot quant percebem del món són sensacions: «el món està format per les nostres sensacions», postura reductible al empiriocriticisme d'Avenarius. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una llei determina justament relacions entre sensacions. El valor de les hipòtesi i teories es fonamenta en el fet que són descripcions de fenòmens i, al ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit explicatiu, però posseeixen sentit predictiu: no donen compte d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com causa o substància; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: economia del pensament.

Tal absència d'objectivitat en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de Lenin a la seva filosofia, amb l'obra Materialisme i empiriocriticisme (1909).

És considerat un antecessor de les teories del Cercle de Viena.

Enllaç extern: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ernst_Mach

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.