Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Mach, Ernst (1838-1916) HIST. `mach.wav', `play"]

[image]Filòsof i físic austríac, nascut a Turas, Moràvia, professor de matemàtiques a Graz, de física a Praga i d'història i teoria de la ciència a Viena. Enemic de la divisió del coneixement en especialitats separades -el seu ideal era el que després es va anomenar el «ideal de la ciència unificada»-, va conrear molt diversos camps del coneixement, però en especial la història de la ciència. Influït molt directament pel fenomenisme de Berkeley i per Hume, va desenvolupar una filosofia positivista, empirista i antimetafísica, que rep el nom de «sensacionalisme», perquè anomena a les unitats últimes del coneixement «sensacions» o «elements», equivalents a les «idees» i «impressions» dels empiristes clàssics; tot quant percebem del món són sensacions: «el món està format per les nostres sensacions», postura reductible al empiriocriticisme d'Avenarius. Des d'aquest punt de vista, les ciències s'unifiquen, perquè totes tenen per objecte les mateixes sensacions; només canvia l'orientació de l'estudi. També les lleis científiques tenen per objecte les sensacions; una llei determina justament relacions entre sensacions. El valor de les hipòtesi i teories es fonamenta en el fet que són descripcions de fenòmens i, al ser-ho d'una manera quantitativa; manquen de sentit explicatiu, però posseeixen sentit predictiu: no donen compte d'una realitat, prediuen un fenomen. Desapareixen així de la ciència conceptes com causa o substància; no corresponen, efectivament, a cap sensació. La ciència té en general la missió d'economitzar experiències, reproduint-les i anticipant-les en el pensament: economia del pensament.

Tal absència d'objectivitat en el coneixement científic va ser l'ocasió de la crítica de Lenin a la seva filosofia, amb l'obra Materialisme i empiriocriticisme (1909).

És considerat un antecessor de les teories del Cercle de Viena.

Enllaç extern: http://ca.wikipedia.org/wiki/Ernst_Mach

 

Bibliografia
  • John T. Blackmore, "Ernst Mach - His Work, Life, and Influence", University of California Press: Berkeley & Los Angeles, 1972.
  • John Blackmore (ed.),"Ernst Mach - A Deeper Look", Kluwer, Dordrecht, Netherlands, 1992.
  • J. Blackmore, R. Itagaki and S. Tanaka (eds.), "Ernst Mach's Vienna 1895-1930", Kluwer, Dordreht, Netherlands, 2001.
  • John T. Blackmore, Ryoichi Itagaki and Setsuko Tanaka (eds.), " Ernst Mach's Science", Tokai University Press, Kanagawa, Japan, 2006.
  • Erik C. Banks, "Ernst Mach's World Elements", Kluwer (now Springer), Dordrecht, 2003.
  • John Blackmore und Klaus Hentschel (Hrsg.) "Ernst Mach als Aussenseiter", [Korrespondenz], Braumüller, 1985.
  • Rudolf Haller & Friedrich Stadler (Hrsg., "Ernst Mach - Werk und Wirkung", Hoelder-Pichler-Tempsky, Wien, 1988.)
  • D. Hoffmann und H. Laitko (Hrsg.), Ernst Mach -Studien und Dokumente..., Berlín, 1991.
  • V. Prosser and J. Folta (eds.), "Ernst Mach and the development of Physics - Conference Papers", Prague, 1991.
  • Joachim Thiele (Hrsg.), "Wissenschaftliche Kommunikation - Die Korrespondenz Ernst Machs", Kastellaun, 1978.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.