Nom renaixentista de Pierre de la Ramée, lògic i gramàtic francès, tan decididament adversari del aristotelisme que el rei Francesc I li va prohibir ensenyar; convertit al calvinisme, va viure a Suïssa i Alemanya fins a 1570, i va perir a les mans dels catòlics a la nit de Sant Bartomeu. El seu mètode peculiar consta de la inventio, o recerca d'arguments, i la dispositio, a saber, la seva exposició raonada, i amb ell, i en contra de la lògica artificial del sil·logisme aristotèlic, pretén expressar la manera natural de raonar. Va exercir una notable influència als països protestants, Alemanya i Anglaterra principalment i, en el s. XVII, els lògics van arribar a dividir-se en aristotèlics i ramistas.