Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Posidoni (135-51 aC) HIST.

Filòsof grec nascut a Apamea (Síria). Va estudiar a Atenes on va ser deixeble de Paneci de Rodes, a qui va continuar en la seva feina de reactivació de l'estoïcisme. Ambdós autors són els representants principals de l'anomenat estoïcisme mitjà però, mentre Paneci va prosseguir l'estoïcisme a Atenes, Posidoni es va instal·lar a Rodes, on va fundar una escola en què va tenir com a deixebles a Ciceró i Pompeu. L'estoïcisme que ambdós autors representen està fortament marcat per components eclèctics de manera que, al costat de tesis estoiques, afegeixen elements platònics i aristotèlics, fins al punt que Posidoni critica algunes doctrines de Crisip basant-se en Plató. Va derivar del platonisme una particular concepció de la relació entre macrocosmos i microcosmos entesa com a relació entre home i món mitjançada pel pneuma i va defensar, contra el corporeisme de l'estoïcisme de Zenó de Cítion, Cleantes i Crisip, la tesi de la plena immortalitat i preexistència de l'ànima individual. Però, sens dubte, el més destacable de Posidoni va ser el seu gran coneixement de les ciències de la seva època, fins al punt que s'ha considerat la ment més universal que va tenir el pensament grec després d' Aristòtil. Amb els coneixements astronòmics va idear una forma de determinar el radi de la terra d'una manera diferent a l'emprada per Eratòstenes. També va calcular la distància del sol a la terra i els diàmetres del sol i de la lluna.

De les vint-i-tres obres atribuïdes a Posidoni només en queden uns pocs fragments, de manera que tenim coneixement del seu pensament i de les seves aportacions a les matemàtiques i a l'astronomia, entre d'altres ciències, a través de l'astrònom Cleòmedes i per les referències procedents de Ptolomeu i Estrabó.

 

Bibliografia sobre estoïcisme

Fragments i testimonis par a l'estudi de l'estoïcisme antic: Stoicorum Veterum Fragmenta, edició de H. von Arnim, 4 vols., Leipzig 1903-1924, reimprès en Stuttgart 1964.

Traduccions al castellà:

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.