Pròdic de Queos

Sofista contemporani de Demòcrit, Sòcrates i de Hipies d’Elis. Va acudir a Atenes com a ambaixador de la seva ciutat natal (Queos) i els seus coneixements li van permetre exercir com a educador, ocupació amb què va obtenir grans beneficis econòmics. Se li atribueixen més de vint obres, de les que només se’n coneixen alguns fragments. D’entre elles, la que més influència va exercir va ser la coneguda com les Hores, en la que defensa una concepció ètica eudemonista i en la que va anticipar l’argument contra el temor a la mort, que després desenvoluparien els epicuris. En aquesta obra presenta Hèrcules debatent-se entre la Virtut i la Depravació i, a pesar de l’eudemonisme que professava, Pròdic s’inclina per la Virtut donant, doncs, gran importància al valor moral de les decisions. (El mateix títol de l’obra, les Hores, significa tant les estacions i el pas del temps, com les tres filles de Zeus i de Tetis: Justícia, Regla i Pau). També va intentar una explicació de tipus racionalista de la religió, la qual cosa li va valer fama d’ateu. Segons Pròdic, l’origen de la religió sorgeix de la ignorància i és només fruit de la necessitat humana de divinitzar tot quant la humanitat necessita (la terra, la fertilitat, la pluja, etc.) o tem (les tempestats, etc.). Però la creença en els déus ha permès als homes poder subsistir en una natura hostil i crear la societat humana regida pel nomos.

Un altre text important és el seu Tractat de sinonímia, on intenta establir la relació entre les paraules i les coses des d’una perspectiva semblant a la de Demòcrit. Plató el ridiculitza en el Protàgores on, basant-se en l’esmentat text, presenta a Pròdic buscant sinònims absurds. Malgrat això, les investigacions lingüístiques de Pròdic estan més a prop de les indagacions sobre el significat dels conceptes del Sòcrates del Cràtil platònic del que el Protàgores ens presenta.