Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Sext Empíric Σeξτος o ´Eμπειρικoς (Finals s. II, començaments s.III ) HIST.

Metge i filòsof grec de finals del segle II i començaments del segle III de la nostra era, un dels més importants representants de l'escepticisme pirrònic i font de la majoria de dades referents a aquest corrent filosòfic. No se sap d'on era originari, encara que va viure a Atenes, Alexandria i Roma. Va rebre el sobrenom d'Empíric per les seves concepcions filosòfiques però, especialment, per la seva pràctica mèdica. Els seus escrits, molt influenciats pels de Pirró i Enesidem, estan dirigits en contra de la defensa dogmàtica de la pretensió de conèixer la veritat absoluta, tant en el moral com en les ciències.

En les seves Hypotiposys (ßB@JßBTF4H) pirròniques defineix l'escepticisme de la manera següent: «L'escepticisme és la facultat d'oposar de totes les maneres possibles els fenòmens i els noümens; i d'aquí arribem, per l'equilibri de les coses i de les raons oposades (isostenia), primer a la suspensió del judici ¥B@PZ (epokhé) i, després, a la indiferència GJ"D">\" (ataràxia)» (veure text).

Defensa una posició relativista (veure text) i fenomenista des d'una posició escèptica antimetafísica i empirista. Segons ell, hi ha coses, però l'únic que podem saber i dir d'elles és de quina manera ens afecten, no el que són en si mateixes. No obstant això, la seva epokhé no és tan radical com la de Pirró. Defensa també una ètica del sentit comú i, encara que com a pirrònic accepta la indiferència G*4"n@DV (adiaphora) respecte de totes les solucions morals, reivindica també la importància d'allò empíric, raó per la qual defensa que la vida pràctica ha de regir-se per quatre guies: l'experiència de la vida, les indicacions que la natura ens dóna a través dels sentits, les necessitats del cos i les regles de les arts. Fa una crítica del sil·logisme, a què considera un cercle viciós, i posa en dubte la noció de signe, especialment tal com l'entenien els estoics (veure text). Critica la teologia estoica assenyalant les contradiccions de la noció estoica de divinitat. Per als estoics tot quant existeix és corpori, per tant, assenyala Sext, també ho ha de ser la divinitat. Però un cos pot ser simple o compost. Si és compost pot descompondre's i, per tant, és mortal. Si és simple, és un dels elements: terra, aire, aigua o aire i, llavors, és inert i inanimat. D'aquí se segueix que la divinitat, o bé és mortal, o bé és inanimada, la qual cosa és, en ambdós casos, absurda. A més d'aquest argument, Sext Empíric atacava la noció de divinitat apel·lant a altres raonaments. En tots ells reforçava la idea escèptica de la necessitat de l'epokhé o suspensió del judici. A més a més, va atacar també la noció de causa (veure text).

En general, la seva obra és important per quant és una de les fonts del coneixement del pensament antic. Concretament, el seu Adversus mathematicus aporta dades importants per al coneixement de la història de l'astronomia, la gramàtica i la ciència antiga, així com de la teologia estoica. Altres obres destacables són: Esbossos pirrònics i Contra els dogmàtics.
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.