Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Tales de Milet (s. VI a.C.) HIST.

Filòsof grec presocràtic a què considerat el fundador de l’escola de Milet de filosofia i, per tant, l’iniciador de filosofia occidental. Encara que Herodot afirma que els seus avantpassats remots eren fenicis, sembla provat que era descendent d’una família noble de Milet. La tradició ens el presenta com un gran savi i, de fet, apareix en diverses llistes com un dels set savis de Grècia (veure text). Se li van atribuir grans i prodigiosos coneixements en múltiples sabers. La cronologia de la seva vida es basa en el fet que, segons sembla, Tales va predir un eclipsi de sol, succeït l’any 585 a.C. i, segons la tradició creada per Apolodor, en aquesta època Tales tenia quaranta anys. Per tant, va haver de néixer cap a l’any 625 a.C. En especial, es considerava que posseïa grans coneixements astronòmics, d’entre els que destaquen l’ús de l’Óssa Menor com a guia per a navegants i, especialment, la fabulosa predicció de l’eclipsi de sol (que va succeir l’any 585 a.C., mentre es lliurava un combat, i va tenir com a efecte que els contendents abandonessin la lluita). A més a més tenia fama de savi conseller polític, d’hàbil comerciant, expert enginyer i de gran matemàtic. Com a geòmetra se li atribueixen els teoremes següents:

-la divisió del cercle en dues parts iguals pel seu diàmetre.

-la igualtat dels angles que formen el triangle isòsceles.

-la igualtat dels angles oposats en l’intersecció de dues línies rectes.

-l’angle inscrit en un semicercle és un angle recte.

-la base i els angles relatius a aquesta determinen un triangle.

Amb aquests coneixements Tales va crear les bases per al càlcul de les distàncies dels vaixells en alta mar i, per primera vegada, va elaborar una geometria teòrica i no merament empírica, encara que la plena demostració d’aquests teoremes va ser efectuada per Euclides.

Des del punt de vista de la història del pensament, el més important és que Tales va plantejar el primer problema de la filosofia: Quin és el primer principi GDPZ (arkhé) de la natura NbF4H (physis)? Amb això inaugurava una nova forma de pensament que ja no es basava en l’intervenció d’éssers sobrenaturals per explicar la natura. Per això se’l considera com el pare del pensament racional o filosòfic, és a dir, com el primer que efectua l’anomenada transició del mite al logos.

Per a ell arkhé és l’aigua o, en general, allò humit. Segurament va basar aquesta teoria en diverses raons: l’aigua envolta tota la Terra i es presenta en els tres estats d’agregació de la matèria (sòlid, líquid i gasós), per la qual cosa és un element en contínua transformació. Però, sobretot, intervé en tots els processos vitals i, per a ell, la vida era la propietat bàsica de la physis, perquè tenia d’ella una visió hilozoista o panpsiquista, tal com de desprèn de l’altra afirmació seva que es coneix, la que tot està «ple de déus», on el terme «déu» cal entendre’l segurament en el sentit d’energia, vitalitat. Creia també que la Terra era com un disc que surava sobre l’aigua.

La resposta que dóna Tales a l’interrogant per l’arkhé -que ell és el primer a plantejar- és, evidentment, ingènua. Però no és el fet que hagués triat l’aigua com el principi explicatiu de la physis el que és important. L’important és que per primera vegada es planteja la possibilitat d’una investigació racional de la natura sense recórrer a explicacions sobrenaturals. Així, encara que el contingut de part de les idees sustentades per Tales no és totalment original, doncs es troba en diverses mitologies (com les babilònies, i hi ha precedents d’elles en la Teogonia d’Hesíode i en altres tradicions mítiques), en les seves explicacions ja no intervenen éssers sobrenaturals i, per primera vegada, s’intenta donar una resposta racional. A més a més, en allunyar-se de les explicacions mítiques i religiosos, Tales inaugura un nou esperit crític i antidogmàtic que fructificarà en els seus seguidors. I això és així encara que s’interpreti el pensament de Tales bé com a una radical innovació, que seria la primera anticipació del pensament científic, bé com a una mera racionalització del pensament mític. En ambdós casos, doncs de les dues maneres s’ha interpretat el pensament de Tales, la seva obra és realment la que funda la tradició de la filosofia occidental.

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.