Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: el lloc no és forma ni matèria

Ja que es pot parlar de quelcom per si mateix o bé per referència a una altra cosa també del lloc es diu que és allò comú en allò on estan tots els cossos o bé allò particular en allò on està immediatament un cos. Així, per exemple, jo puc dir: tu estàs ara al cel, perquè estàs en l’aire y aquest està al cel, i tu estàs en l’aire perquè estàs a la terra, i de la mateixa manera estàs a la terra perquè estàs en aquest lloc, el qual no conté més que a tu.

Ara bé, si el lloc és el que immediatament conté a cada cos, llavors seria un cert límit, de manera que podrà semblar que el lloc és la configuració i la forma de cada cos, per les que és determinada la seva magnitud o la matèria de la seva magnitud, ja que la forma és el límit de cada cos. Així, des d’aquest punt de vista, el lloc d’una cosa és la seva forma.

Però, d’altra banda, com el lloc sembla l’extensió de la magnitud, és la matèria; perquè aquesta extensió és distinta de la magnitud, estant continguda i determinada per la forma, com per una superfície delimitant. Tal seria justament la matèria i allò indeterminat, perquè quan el límit i les propietats d’una esfera són trets, no queda d’elles més que la seva matèria. D’aquí que Plató digui en el Timeu que la matèria i l’espai són el mateix, perquè el participable i l’espai són una i mateixa cosa -encara que parli de diferent manera sobre el «participable» en lels anomenats Ensenyaments no escrits, va identificar no obstant això el lloc i l’espai. Tots diuen que el lloc és quelcom, però només ell va intentar dir què és.

En vista de tots això és versemblant que sembli difícil esbrinar què és el lloc, si és alguna d’aquestes dues coses, o la matèria o la forma; perquè vist d’una altra manera l’examen presenta la major dificultat i no és fàcil esbrinar el que és el lloc si la matèria i la forma són considerades separadament.

Però no és difícil veure que el lloc no pot ser alguna d’aquestes dues coses, perquè la forma i la matèria no són separables de la cosa, mentre que el lloc pot ser-ho; perquè on hi havia aire allí, al seu torn, com hem dit, hi haurà aigua, reemplaçant-se recíprocament l’aigua i l’aire, i de la mateixa manera els altres cossos. D’aquí que el lloc d’una cosa no és ni una part ni un estat d’ella, sinó que és separable de cada cosa. El lloc sembla semblant a un recipient, el qual és un lloc transportable, però el recipient no és una part del seu contingut. Així doncs, en quant és separable de la cosa, no és la forma, i en el moment que la conté, és distint de la matèria.

Sembla llavors que el que està en un «on» és sempre una cosa i que és quelcom distint el que està fora d’ella. A aquest respecte, si se’ns permet una digressió, caldria preguntar-li a Plató per què les Idees i els nombres no estan en un lloc, ja que el lloc és el que fa possible la participació, tant en el cas que el participable sigui allò Gran i allò Petit, com en el cas que sigui la matèria, com va escriure en el Timeu.

A més a més, com podria desplaçar-se un cos cap al seu lloc propi si el lloc fos la matèria o la forma? És impossible que sigui lloc allò que manca de moviment i d’un dalt i un sota. Cal buscar, doncs, el lloc entre les coses que posseeixen aquestes característiques.

Ara bé, si el lloc d’una cosa estigués en ella mateixa (perquè així hauria de ser si fos forma o matèria), llavors el lloc estaria en un lloc; en efecte, tant la forma com allò indefinit canvien i es mouen juntament amb la cosa, i no estan sempre en el mateix lloc, sinó on està la cosa. El lloc, llavors, estaria en un lloc.

A més a més, quan de l’aire es genera l’aigua, el lloc s’ha destruït, perquè el cos resultant no està en el mateix lloc. Què és llavors aquesta destrucció?

Així doncs, hem mostrat les raons per què el lloc ha de ser quelcom i les dificultats que sorgeixen sobre la seva essència.

__________________________________________

Física, 208a-213a. (Gredos, Madrid 1995, p.226-230).

Ver altres textos d’Aristòtil sobre el lloc.

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.