Whitehead, Alfred North (1861-1947) HIST. `whitehe.wav', `play"]
Filòsof i matemàtic anglès, nascut a Ramsgate, Kent. Va ensenyar primerament matemàtiques a Cambridge, de 1884 a 1910, i després a Londres fins que, el 1924, va ser nomenat professor de filosofia a Harvard, en els EE.UU., i va passar a residir a Cambridge, Massachusetts, fins a la seva mort.
En la seva primera fase com a professor de matemàtiques, a més de Tractat d'àlgebra universal amb aplicacions (1893), publica en col·laboració amb B. Russell els Principia Mathematica (3 vols., 1910, 1912, 1913), obra que estableix la lògica com a fonament de la matemàtica i assenyala el començament del desenvolupament de la lògica moderna.
Traslladat a Harvard, desenvolupa el seu sistema metafísic, que inicia pròpiament amb La ciència i el món modern (1925), que completa amb Procés i realitat (1929) i Aventures de les idees (1933). Amb aquestes obres, entre d'altres, construeix una cosmovisió filosòfica, de tipus organicista, la noció central de la qual és la de «procés». La realitat sencera és un procés, constituït per «esdeveniments» connectats segons relacions espai-temporals. A aquesta interconnexió entre fenòmens dóna el nom específic de «prehensió», i li assigna un paper clau en el sistema. Tot està interrelacionat i flueix a manera d'un organisme en procés creador constant. A certes potencialitats permanents de l'univers les anomena «objectes eterns», que igual que idees platòniques regeixen el procés universal, el fluix constant i ordenat d'esdeveniments i transformacions; a la totalitat d'aquests objectes eterns l'anomena «Déu», que en el procés es converteix en realitat concreta.
El sentit del sistema metafísic de Whitehead, a causa de la seva foscor terminològica i conceptual, segueix sent font de debat i d'interpretació.
Enllaços externs:
http://es.wikipedia.org/wiki/Alfred_North_Whitehead
http://en.wikipedia.org/wiki/Alfred_North_Whitehead
_____________________________________
