Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Zambrano, María (1904-1991) HIST.


[image]Filòsofa espanyola, nascuda en Vélez-Málaga. Traslladada la seva família a Madrid, acaba la carrera de filosofia, iniciada per lliure, amb Ortega i Gasset, Manuel García Morente i Javier Zubiri, com a professors. De 1931 a 1936 és professora auxiliar de la càtedra d’història de la filosofia de la Universitat Central. Publica la seva primera obra, Nou liberalisme, i, el 1934, Per què s’escriu, en «Revista d’Occident», el primer dels seus molt nombrosos articles. Proclamada la II República, participa en activitats socials (Missions pedagògiques) i durant la guerra civil (1937-1939) col·labora com a consellera de Propaganda. Acabada la guerra, el 1939 marxa d’Espanya, a on no torna fins al 20 de novembre de 1984, després de 45 anys d’exili en diversos països d’Amèrica i Europa: París, Mèxic, l’Havana, Puerto Rico, Roma; el 1980 fixa la seva residència a Ginebra. Durant aquesta època, va ser professora de filosofia a Mèxic i L’Havana, i és àmpliament coneguda pel seu articles i conferències en tota l’Amèrica Llatina; a Espanya no van començar a conèixer-se les seves obres i la seva filosofia fins a la dècada dels seixanta. El 1982 rep el premi Princep d’Astúries de Comunicació i Humanitats per la Fundació Principat d’Astúries, el nomenament com a doctora honoris causa de la universitat de Màlaga i, a l’any següent, el premi extraordinari «Pablo Iglesias» 1983.

Molt influïda per Ortega i Gasset, i amb el seu mateix estil literària summament acurat, el supera en sensibilitat, claredat i profunditat poètica. Desenvolupa el concepte de «raó poètica», espècie d’intuïció intel·lectual, amb arrels bergsonianes, espiritualistes i vitalistes, que utilitza com a mètode fenomenològic per examinar les profunditats de l’esperit humà, no totalment accessible, segons ella mateixa, a la raó discursiva. Al mateix mètode recorre per als seus estudis històrics i antropològics. La fusió de filosofia i poesia, que busca conscientment com a expressió de la finor de la raó, està plenament aconseguida; les seves obres han estat considerades models de filosofia poètica o de poesia filosòfica: autèntic ars pulchre cogitandi.


[image]Obres
 

Enllaços a Internet

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.