Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

abstracte EPIST. / LÒG.

És el resultat del procés mental o lògic de l’abstracció, que és el procés mental mitjançant el qual alguns dels elements que constitueixen una realitat concreta són destriats dels altres i considerats separadament. (Per exemple, la geometria fa abstracció dels colors i tota altra propietat diferent de l’extensió, i per això les figures geomètriques són "abstractes").

Allò abstracte és, doncs, allò general que només té existència pròpia en la ment i que no manté una relació d’identitat amb allò sensorialment intuït d’on procedeix. S’oposa al concret, que es refereix a un objecte que es descriu tal com és captat en la intuïció sensible. En general, doncs, abstracte és diu de tota noció que es considera separadament de les representacions en les quals és donada. Les ciències abstractes són les que empren les abstraccions més elevades (metafísica, lògica, matemàtiques).

Kant recorda que abstracte i concret es refereixen pròpiament a l’ús que es fa dels conceptes, no als conceptes mateixos (que són tots abstractes). Per a Hegel allò abstracte posseeix una connotació pejorativa, en tant que està desproveït de les determinacions concretes que li proporcionarien la seva referència al tot, i és, a més a més, només un «moment» del pensar, és a dir, és només allò universal al què li falta allò particular i individual, mentre que el que és veritablement concret és l’esperit (veure cita; veure universal concret i veure enllaç). Les diverses filosofies de la vida consideren allò abstracte com absolutament inadequat per representar l’autentica realitat vital.

LÒG. Des d’un punt de vista lògic, un terme abstracte no s’identifica amb un terme general, ja que tant els termes singulars com els generals poden ser -s’usen com- abstractes o concrets. Per exemple, «7» és un singular abstracte, igual com ho és «fortalesa», mentre que «arbre» és un general concret, igual com ho és «home», perquè cadascun dels objectes que anomenen és un individu o un objecte concret. «Nombre parell» i «gènere humà» són abstractes i generals, perquè allò a què s’aplica, un número o un gènere, no és més que quelcom abstracte.
 
Graus d’abstracció
Es parla de graus d’abstracció per referir-se a cadascun dels graus que qualifiquen el nivell d’abstracció assolida en el procés del coneixement. La filosofia escolàstica, seguin el pensament d'Aristòtil, distingia tres graus d’abstracció: el primer, propi de la física, fa abstracció de les particularitats individuals i contingents dels objectes; el segon, propi de la matemàtica, fa abstracció de la matèria sensible i concep els objectes en tant que quantitat, nombre o extensió; i el tercer, propi de la metafísica, fa abstracció de tota matèria i concep els objectes purament immaterials
 
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.