(del grec GB@P"JVFJ"F4H, apocatàstasi, restitució, restauració) Inicialment s'aplicava al retorn dels astres a les seves posicions originàries. Aquesta idea es relacionava amb les dels cicles astronòmics repetitius del gran any i el Pares orientals, i especialment en Orígenes, significa la restauració, al final dels temps, d'un estat primitiu de perfecció que la humanitat posseïa. Aquesta situació suposaria la salvació fins i tot dels condemnats. D'aquesta manera, s'oposava al estoïcisme i, encara que afirmava una pluralitat de móns, aquests no són meres repeticions, ja que això contradiria l'exigència de la llibertat humana. També Gregori de Nisa va afirmar l'apocatàstasi i fins i tot va arribar a afirmar la redempció final del dimoni. En l'actualitat també alguns teòlegs, especialment protestants, defensen que una interpretació correcta de la Bíblia exigeix l'apocatàstasi com a restauració plena de tota la humanitat, tesi que, al seu torn, havia estat defensada per Renouvier.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.