Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

a priori / a posteriori  EPIST.

(del llatí «anteriorment» i «posteriorment») Des del s. XVII, s'aplica a dues classes distintes d'enunciats, quan es considera la manera com arribem a saber la seva veritat. Són a ‘priori' aquells enunciats la veritat dels quals s'origina en la mateixa raó, mentre que són a ‘posteriori' aquells la veritat dels quals procedeix de la seva concordança amb l'experiència. A ‘priori' significa, per tant, amb anterioritat a l'experiència, o independentment d'ella, no en sentit psicològic, sinó en sentit lògic: no cal recórrer a l'experiència per conèixer que un enunciat és vertader. A ‘posteriori' significa amb posterioritat a l'experiència. Els enunciats la veritat dels quals es coneix independentment de l'experiència, per només la raó, són al mateix temps enunciats necessàriament vertaders (no poden ser falsos i el seu oposat és una autocontradicciˇ), mentre que els enunciats la veritat dels quals es coneix mitjançant el recurs a l'experiència són enunciats contingentment vertaders (poden ser falsos i el seu oposat és igualment possible).

KantAixí doncs, el que és necessari pot conèixer-se a ‘priori', mentre que el contingent només es coneix a ‘posteriori'. No cal recórrer a l'experiència per saber amb certesa que «si algú és solter, llavors
Ús no casat», n'hi ha prou amb conèixer només el significat dels termes, mentre que per saber si hi ha «solters infeliços» és necessari recórrer als fets. Kant  (veure cita) va relacionar aquesta distinció amb la seva pròpia entre analÝtic/sintŔtic, admetent que els judicis analítics són a ‘priori' i els judicis a ‘posteriori' són sintètics, però que, a més a més, hi ha els judicis sintètics a ‘priori' (veure exemple). Amb l'excepció de Kant, sol mantenir-se que els enunciats analítics són a ‘priori' i els sintètics a ‘posteriori'. No obstant això, M. Bunge sosté la possibilitat d'enunciats analítics i a posteriori i S. Kripke afirma que no coincideix la distinció a ‘priori' ‘a posteriori' amb la de necessari / contingent.

(Veure text).

 
 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.