Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: els objectes dels sentits

En l'estudi de cada sentit, cal tractar primer d'allò sensible. Es parla de sensible sota tres conceptes. Diem que els dos primers són sentits per si, el tercer per accident.

De les dues primeres classes, la una és el sensible propi de cada sentit, l'altra el sensible comú a tots. Anomeno sensible propi a aquell que no pot ser sentit per un altre sentit i respecte del qual és impossible equivocar-se: per exemple, la vista és el sentit del color, l'oïda del so i el gust del sabor.  El tacte té per objecte moltes diferències. Però cada sentit jutja dels seus sensibles propis i no s'equivoca sobre l'existència del color o del so, sinó només sobre la naturalesa i el lloc de l'objecte acolorit, o sobre la naturalesa i el lloc de l'objecte sonor. Aquests són els sensibles que s'anomenen propis de cada sentit.

Els sensibles comuns són el moviment, el repòs, el número, la figura i la mida o grandària, perquè els sensibles d'aquesta classe no són propis de cap sentit. sinó que són comuns a tots. Així un moviment és sensible tant al tacte com a la vista.

Es diu que és sensible per accident si, per exemple, el blanc és fill de Diarés. En efecte, això últim és sentit per accident, perquè al blanc està accidentalment unit l'objecte sentit. Per això el sentit no pateix cap passió de part d'aquest sensible pel que fa a tal.

Dels dos sensibles per si, els sensibles pròpiament dits són els sensibles propis, i a ells és relativa per naturalesa la substància de cada sentit.

__________________________________________________

De l'ànima, II, 6. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat antiga, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p. 64).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.