Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Aristòtil: la filosofia primera

Hi ha una ciència que considera a l’ens en quant que ens i els atributs que té per si. No és cap de les ciències anomenades particulars, doncs cap d’aquestes considera en general l’ens en tant que ens, sinó que, separant una certa part d’ell, consideren les seves propietats; aquest és el cas de les ciències matemàtiques. Però, ja que nosaltres cerquem els primers principis i les causes supremes, és clar que existeix alguna cosa necessàriament a la qual pertanyen aquests principis i aquestes causes en virtut de la seva pròpia naturalesa. Per tant, si aquells que buscaven els elements del ser buscaven aquests mateixos principis, resulta necessàriament que els elements del ser són [elements del ser] no per accident sinó quant a ser. Per això també nosaltres hem d’aprehendre les causes primeres de l’ens en tant que ens.

L’ens es pren en moltes accepcions, però sempre és en relació amb una sola i mateixa naturalesa. No és una simple homonímia, sinó que de la mateixa manera que anomenem sa a tot el que es refereix a la salut, una cosa perquè la conserva, una altra perquè la produeix, una altra perquè és senyal de salut, i una altra, encara, perquè és capaç de rebre-la; igual també que allò metge o mèdic té relació amb la medicina i es diu o de qui posseeix l’art de la medicina, o de qui està bé dotat per a ella, o finalment al que és resultat de la medicina; i podem trobar altres exemples de coses que es diuen per relació a un terme únic; també el ser es pren en múltiples accepcions, però totes es refereixen a un principi únic. En efecte, unes coses s’anomenen éssers perquè són substàncies, altres perquè són afeccions de la substància, altres perquè condueixen a la substància o són al contrari corrupcions de la substància, o són privacions de les qualitats de la substància, o perquè són causes eficients o productores ja sigui d’una substància, ja del que és dita amb referència a una substància, o negacions de la mateixa substància. Per això diem que fins i tot el no-ser és: és no-ser. I igual que de tot el que és sa, no hi ha més que una sola ciència, el mateix ocorre en els altres casos. Perquè no només l’estudi de les coses que són anomenades amb referència a un sol terme correspon a una ciència única, sinó també l’estudi de tot el que és relatiu a una naturalesa única, doncs són coses que es diuen en certa manera segons un terme únic. És doncs evident que correspon a una sola ciència estudiar tots els éssers en tant que éssers. Ara bé, la ciència sempre té per objecte propi el que és primer, allò del que depenen totes les altres coses i pel que fa a cosa que es diuen. Per tant, si aquest objecte és la substància, el filòsof haurà d’aprehendre els principis i les causes de les substàncies.

Però cada gènere, així com hi ha una sola sensació, hi ha una sola ciència. Per exemple, una ciència única, la gramàtica, estudia totes les paraules. Per això una ciència genèricament una tractarà de totes les espècies de l’ens quant ens, i les seves parts específiques de les diferents espècies.

__________________________________________________

Metafísica, IV, 1 i 2 principi. (R. Verneaux, Textos dels grans filòsofs: edat antiga, Herder, Barcelona 1982, 5ª. ed., p.74-75).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.