Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Henri Bergson: la duració i el moviment

Podem considerar la fletxa que vola? En cada instant, diu Zenó, està immòbil perquè no tindria temps de moure’s, és a dir, d’ocupar pels menys dues posicions successives, tret que, almenys, se li concedeixin dos instants. En un moment donat està per tant en repòs en un punt donat. Immòbil en cada punt del seu trajecte, està immòbil durant tot el temps que es mou.

Sí, si suposem que la fletxa pot estar alguna vegada en un punt del seu trajecte. Sí, si la fletxa, que és el mòbil, coincideix alguna vegada amb una posició, que és la immobilitat. Però la fletxa no està mai en cap punt del seu trajecte. Com a màxim ha de dir-se que podria estar aquí, en el sentit que passa per aquí i que li estaria permès detenir-se aquí. Cert que si es detingués, aquí romandria, i llavors ja no ens l’hauríem de veure amb el moviment. El ben cert és que si la fletxa surt del punt A per caure en el punt B, el seu moviment AB és tan simple, tan indescomponible en tant que moviment com la tensió de l’arc que la dispara. Igual que el shrapnell, projectil que per esclatar abans de tocar terra cobreix amb un perill indivisible la zona d’explosió, la fletxa que va de A a B desplega d’un sol traç, encara que en una extensió determinada de duració, la seva indivisible mobilitat. Suposeu un elàstic que estireu de A a B, podríeu dividir la seva extensió? El curs de la fletxa és aquesta extensió mateixa, tan simple com ella, indivisible com ella. És un sol i únic salt. Fixeu un punt C en l’interval recorregut i digueu que en un determinat moment la fletxa estava en C. Si hagués estat aquí, suposaria que s’havia detingut, i llavors no tindríeu un trajecte de A a B, sinó dos trajectes, un de A fins a C i un altre de C a B, amb un interval de repòs. Un moviment únic és completament, per hipòtesi, moviment entre dues aturades; si hi ha detencions intermèdies no es tracta d’un moviment únic. En els fons, la il·lusió procedeix que el moviment, un cop efectuat, ha deixat al llarg del seu trajecte una trajectòria immòbil sobre la qual es poden comptar tantes immobilitats com es vulgui. D’aquí es conclou que el moviment, en efectuar-se, deixa en cada instant, per sota d’ell, una posició amb què coincidia. No es veu que la trajectòria es crei de cop, encara que per a això necessiti un determinat temps, ni que, si pot dividir-se a voluntat la trajectòria un cop creada pugui dividir-se la seva creació, que és un acte en progrés i no una cosa. Suposar que el mòbil està en un punt del trajecte és tallar, mitjançant una tisorada donada en aquest punt, el trajecte en dos i substituir per dues trajectòries la trajectòria única que es considerava en primer lloc. És distingir dos actes successius allí on, per hipòtesi, no n’hi ha més que un. Es, finalment, portar al curs mateix de la fletxa tot allò que es pot dir de l’interval que ha recorregut, és a dir, admetre a priori l’absurd de que el moviment coincideix amb allò immòbil.

__________________________________________________

L’evolució creadora, en Memòria i vida. Textos escollits per Gilles Deleuze, Aliança, Madrid 1977, p. 18-20.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.