Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

catalèptica, representació / fantasia GEN.

Teoria elaborada pels filòsofs estoics sobre la comprensió conceptual o BD`80R4H (prolepsi) de la sensació, que implica un judici que, si és evident i no és contradictori, és considerat vertader. La representació catalèptica és l’acte de l’enteniment pel qual s’agafa l’objecte i, alhora, l’acte pel qual l’objecte s’imprimeix en l’enteniment. Mitjançant els dits actes es garanteix:

  1. la presència de l’objecte del coneixement, i

  2. la conformitat de la representació amb el propi objecte.

Segons els estoics, la sensació envia els seus senyals a la ment, la qual forma una representació mental o fantasia dels objectes, que poden ser jutjats i acceptats per l’enteniment en el moment de la katálepsis. La imatge reconeguda és la n"<J"F\" P"J"80BJ4PZ (fantasia catalèptica). Això va conduir a una elaborada teoria sobre l’evidència, desenvolupada especialment per Crisip. Directament unida a la seva teoria sobre el criteri de veritat, va ser l’estudi de les proposicions i els raonaments, fundat sobre la noció de 8,PJ`< (lektón): en tota proposició poden distingir-se tres aspectes:

  • el significant o la paraula ( F0:"\<@<J");

  • la cosa significada i, un tercer element,

  • el significat (J F0:"4<`:,<"). Mentre les paraules i les coses són materials, el significat és immaterial i actua d’enllaç entre ells. Només el significat pot ser vertader o fals, originant les proposicions o unitats lògiques elementals, les possibles connexions de les quals establien les condicions formals de veritat lògica, l’estudi de les quals va conduir a la formulació dels anapodíctics o esquemes formals indemostrables de inferència.

A més a més, van estendre l’anàlisi lògica als raonaments hipotètics i als disjuntius. D’aquesta manera, creen les bases de la lògica (que si escau és, essencialment, una lògica de les proposicions), entesa com a estudi regulatiu de les formes de raonament, a diferència de la lògica d’Aristòtil (que és, essencialment, una lògica de termes), per a qui la lògica tendeix més aviat a ser entesa com a manifestació dels modes de ser l’ésser d’alguna cosa.

A la seva vegada, la noció de representació catalèptica permet elaborar la concepció estoica de la veritat.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.