Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Poso a un costat, amb gran reverència, el nom d’Heràclit. Mentre que la resta del poble dels filòsofs rebutjava el testimoni dels sentits perquè aquests mostraven pluralitat i modificació, ell va rebutjar el seu testimoni perquè mostraven les coses com si mostressin durada i unitat. També Heràclit va ser injust amb els sentits. Aquests no menteixen ni del mode com creuen els eleates ni del mode com creia ell, -no menteixen de cap manera. El que nosaltres fem del seu testimoni, això és el que indueix la mentida, per exemple la mentida de la unitat, la mentida de la cositat, de la substància, de la durada... La «raó» és la causa que nosaltres falsegem els sentits. Mostrant l’esdevenir, el morir, el canvi, els sentits no menteixen... Però Heràclit tindrà eternament raó en dir que l’ésser és una ficció buida. El món «aparent» és l’únic: el món «vertader» no és més que un afegit mentider...

________________________________________________________

F. Nietzsche, Crepúsculo de los ídolos, Alianza, Madrid 1984, 7a, p.46.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.