Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Daniel Dennett: la consciència explicada, o eliminada?

Quan aprenem que l'única diferència entre l'or i la plata és el nombre de partícules subatòmiques en els seus àtoms, pot ser que ens sentim estafats o enfadats; aquests físics han eliminat alguna cosa: li han tret el caràcter daurat a l'or; han suprimit el caràcter platejat de la plata que tant apreciem. I quan expliquen de quina manera la reflexió i l'absorció de les radiacions electromagnètiques donen compte dels colors i la visió en color, semblen estar oblidant el que és més important. Però si no «suprimíssim» alguna cosa, no podríem començar a explicar. El fet d'eliminar alguna cosa no és un tret de les explicacions fallides, sinó de les explicacions aconseguides.

Només una teoria que expliqués esdeveniments conscients en termes d'esdeveniments inconscients podria aspirar a explicar la consciència. Si el seu model de com el dolor és un producte de les activitats cerebrals encara té una caixeta amb l'etiqueta «dolor», vostè ni tan sols ha començat a explicar el que és el dolor, i si el seu model de la consciència funciona perfectament fins al màgic instant que ha de dir «i llavors es produeix un miracle», és que vostè ni tan sols ha començat a explicar el que és la consciència.

Això porta a algunes persones a insistir que la consciència mai podrà ser explicada. Però, perquè la consciència hauria de ser l'única cosa que no es pot explicar? Els sòlids, els líquids i els gasos poden explicar-se a partir de coses que no són ni sòlids ni líquids ni gasos. Sens dubte la vida pot explicar-se a partir de coses que no estan vives; i aquesta explicació no deixa sense vida a les coses vives. La il·lusió que la consciència és l'excepció prové, sospito, del fet generalitzat de no haver sabut comprendre aquest tret general de l'explicació. Al pensar, sense raó, que l'explicació comporta suprimir alguna cosa, creiem salvar allò que en cas contrari es perdria, tornant-lo a col·locar en l'observador com un quale, o com alguna propietat «intrínsecament» meravellosa. La psique es converteix en el mantell protector darrera del qual s'oculten tots aquests gatets adorables. Pot ser que hi hagi motius per pensar que la consciència no es pot explicar, però, com espero haver demostrat, existeixen bones raons per pensar que sí que es pot.

La meva explicació de la consciència dista molt de ser completa. Podria dir-se que no és res més que el principi, però és que és el principi, perquè trenca l'encantament del cercle màgic d'idees que van fer que semblés impossible l'explicació de la consciència. No es pot dir que hagi substituït una teoria metafòrica, el Teatre Cartesià, per una teoria no metafòrica («literal, científica»). La veritat és que tot el que jo he fet no és res més que substituir una família de metàfores i imatges per una altra, canviant el teatre, el testimoni, el Significador Central, el figment, pel software, les màquines virtuals, les Versions Múltiples, el pandemoni d'homuncles. Així que no és res més que una guerra de metàfores, em diran vostès, però les metàfores no són «només» metàfores; les metàfores són eines de pensament. Ningú pot pensar sobre la consciència sense elles, de manera que és important equipar-se amb el millor joc d'eines possible. Vegin el que hem construït amb les nostres eines. Ho podrien haver imaginat sense elles?

______________________________________________________________

Daniel Dennett, La conciencia explicada, Paidós, Barcelona 1995, p.465-466.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.