Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

dret natural GEN.

Expressió que s'aplica al conjunt de lleis morals naturals -l'origen de les quals és la sola naturalesa quan es refereix a l'àmbit de la llibertat humana-, dins del supòsit, no universalment reconegut, que l'ordre legal forma part de l'ordre moral. Quan es funda en la naturalesa, el dret natural es refereix a valors universals i immutables.

Justinià HIST. En les Institucions de Justinià, «dret natural és el que la naturalesa va ensenyar a tots els animals» (Iust. Inst., I, 2 pr.). L'Escolàstica medieval sosté l'existència del dret natural, que anomena «llei natural» sota el principi general que és reflex de la llei eterna (veure cita). La Reforma protestant dóna origen a una noció de dret natural no fundat a la llei eterna; el iusnaturalisme racionalista, que procura la seva fonamentació en valors humans considerats universals, acaba convertint-se en dret positiu en les legislacions liberals i democràtiques.

Davant el dret positiu, que sosté iustum quia iussum just perquè està mandat, el dret natural sosté la inversa: iussum quia iustum mandat perquè és just.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.