Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Hegel: contra el mer empirisme

Quant, per al empirisme, el sensible és i queda sent allò donat, resulta una doctrina de negació de la llibertat, doncs la llibertat consisteix precisament que no reconegui res absolutament un altre front a mi, sinó que depengui d'un contingut que sóc jo mateix. A més, des d'aquest punt de vista la raó i la absència de raó són només quelcom subjectiu, és a dir, que hem d'acceptar allò donat tal com és, i manquem del dret a preguntar-nos si és racional o fins a quin punt ho és. (Enciclopèdia, § 38. addició: Werke, t. VI, p. 83.

El saber nascut de l'experiència i els raonaments basats en ell són el que té de contrari el saber nascut del concepte, del saber especulatiu; i aquest antagonisme s'aguditza, a vegades, de tal manera, que el saber basat en conceptes s'avergonyeix del que neix de l'experiència... Però cal, per a la idea, que es desenvolupi la particularitat del contingut... Conèixer aquesta existència, el món tal com és, l'univers sensible, amb el seu desplegament de fenòmens accessibles als sentits, és un dels costats de la cosa... I cal reconèixer a l'època moderna el mèrit d'haver fomentat i produït aquest coneixement. L'empirisme no consisteix simplement a observar, escoltar, sentir, percebre el concret, sinó que consisteix, essencialment, a descobrir gèneres, el general, a descobrir lleis. I, al procedir així es troba amb el terreny del concepte, prepara la matèria empírica per a aquest, que el concepte s'encarrega després de rebre i arranjar... Sense el desenvolupament específic de les ciències de l'experiència, mai la filosofia hauria anat més enllà del que havia anat entre els antics... No hem de perdre de vista que la filosofia, sense aquesta marxa de les coses, no hauria arribat a existir; l'esperit consisteix, essencialment, en l'elaboració d'allò altre. (Werke, t. XV. p. 282 s.)

Les ciències empíriques porten en si mateixes l'estímul de vèncer la forma per la qual la riquesa del seu contingut s'ofereix com quelcom no més que immediat i trobat, com multiplicitat confusa i contingent i d'elevar aquest contingut a necessitat; aquest estímul arrenca el pensament de la seva generalitat i de la seva suficiència i el porta a desenvolupar-se.» (Enciclopèdia, § 12; Werke, t. VI, p. 18.)

En la sensació existeix tota la raó, tota la matèria de l'esperit... Però el desenvolupament de l'esperit partint de la sensació sol entendre's com si la intel·ligència. en un principi, aparegués absolutament buida i rebés, per tant, tot el seu contingut de fora, com quelcom totalment aliè a ella. Això és un error, doncs allò que la intel·ligència sembla rebre de fora no és, en realitat, una altra cosa que el racional i, per tant, l'idèntic a l'esperit i immanent a ell. Per tant, l'activitat de l'esperit no té un altre fi que el de refutar, mitjançant la superació de l'aparent [!] ser exterior a si mateix, l'aparença [!] que l'objecte és exterior a l'esperit) (Enciclopèdia, S 447, addició, Werke, t. VII, p.311

_____________________________________

Textos escollits per Ernst Bloch: Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel, FCE, Mèxic 1982, p.113-114.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.