Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Immanuel Kant: el desig

Amb motiu d'un procediment semblant (Crítica de la raó pràctica, Pròleg) se m'ha dirigit una crítica, i s'ha censurat la definició de la facultat de desitjar com facultat de ser, per mitjà de les seves representacions, causa de la realitat dels objectes d'aquestes representacions, doncs llavors els mers anhels serien també desitjos, constant-li, no obstant això, a cadascú que, per mitjà d'aquells sols, no pot realitzar el seu objecte. Però això no demostra res més sinó que hi ha també desitjos en l'home pels quals aquest es posa en contradicció amb ell mateix, mentre que intenta aconseguir la realització de l'objecte per mitjà de la seva representació sola, sense poder, emperò, esperar d'ella èxit algun, doncs té la consciència que les seves forces mecàniques (si cal que anomeni així les no psicològiques), que han de ser determinades per aquella representació per dur a terme l'objecte (mediatament, per tant), no són suficients per a això, o ensopeguen amb algun impossible, com, verbigràcia, fer que allò que ja ha ocorregut no hagi ocorregut (O mihi prœteritos..., etc.). o com també, en cas de l'impacient espera, poder aniquilar l'espai de temps fins ara desitjat. Si bé en semblants fantàstics desitjos som conscients de la insuficiència de les nostres representacions (o de la seva total incapacitat) per ser causa dels seus objectes, no obstant, la relació de les mateixes com causa, i, per tant, la representació de la seva causalitat, és continguda en cada anhel, i visible particularment quan aquest és una passió, un desig ardent. Doncs aquests, eixamplant el cor, constrenyent-lo i exhaurint d'aquesta manera les forces, demostren que aquestes són repetidament posades en tensió per representacions, fent, no obstant, que l'ànima. en consideració a la impossibilitat se suma, sense cessar, en cansament Les oracions mateixes per prevenir grans i, pel que sembla, inevitables calamitats, i altres diversos mitjans supersticiosos per aconseguir d'una manera natural fins impossibles, demostren la relació causal de les representacions amb els seus objectes: relació que ni tan sols per la consciència de la seva insuficiència per a efectuar-se pot ser exclosa del desig. Ara bé, per què en la nostra naturalesa ha estat posada la inclinació a desitjos conscientment buits? Aquesta és una qüestió antropològico-teològica. Sembla que si no deguéssim determinar-nos a l'aplicació de la força fins a estar segurs de l'eficacietat de la nostra facultat per a la realització d'un objecte, aquella força es quedaria en gran part sense ocupació. Així, ordinàriament, anem coneixent les nostres facultats només conforme les anem assajant. Aquesta il·lusió dels anhels buits és, doncs, tan sols la conseqüència d'una benefactora organització de la nostra naturalesa.

__________________________________________________

Crítica del juicio, Introducció, III, nota 1. (Espasa Calpe, Madrid 1981, p.76-77).

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.