Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

dikÚ GEN.

Terme grec que, com *46"4@Fb<0 (dikaiosinÚ), generalment, es tradueix per źjustÝcia╗. OriginÓriament, aquest terme significava camÝ o sender, encara que aviat es va usar per designar a la deessa de la justÝcia. Els treballs i els dies d'HesÝode s'obre amb un llarg discurs sobre la dikÚ, vinculada a la imatge de la roda. AllÓ, DikÚ Ús la hora, l'estaciˇ que aporta prosperitat, i les seves germanes sˇn Eunimia (l'observanša de la llei) i Eirene (la pau, que es representa portant en brašos a la nena Ploutos, l'abundÓncia). Totes elles sˇn filles de Zeus i ThÚmis. Per˛, mentre ThÚmis regula la vida en el si de la famÝlia, DikÚ regula la vida entre tots els homes. En tot aquest relat la figura de DikÚ va unida a la de 6"4D`<, Ús a dir, que la roda del temps propici (kayros) Ús, tambÚ, la de la justÝcia. PlatˇEn el poema de ParmŔnides sˇn DikÚ i ThÚmis les que l'acompanyen al camÝ cap a la deessa de la veritat. El contrari al dret i al just era Óbris (hybris).

Platˇ concep la justÝcia (*46"4@Fb<0) en la polis com l'ocupar cada individu el lloc que li correspon. El seu contrari Ús la adikÝa ("*46\") (veure cita). Per a Arist˛til Ús una proporciˇ i distingeix entre justÝcia distributiva (divisiˇ adequada dels bÚns, honors, etc.) i la justÝcia correctiva. (╚tica a Nic˛mac, V, 4, 1130b- 1131a). Per als epicuris Ús una de les quatre virtuts cardinals, el fonament de les quals  Ús la naturalesa mateixa.

Veure justÝcia.

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.