Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Diodor Cronos (s. IV a.C.) HIST.

Filòsof grec. Va néixer a Isos, a L'Àsia Menor. Va ser un dels últims i més destacats membres de la escola de Megara fundada per Euclides, en què va ensenyar durant els últims anys del segle IV a. C. Va morir l'any 307. a.C. Segons una llegenda recollida per Diògenes Laerci, Diodor, aleshores convidat a la cort del rei Ptolomeu, es va suïcidar al no poder respondre a unes dificultats dialèctiques proposades per Estilpó (veure text).

Va ser deixeble de Apol·loni, al que ja anomenaven Crono o Cronos, i va ser mestre de Zenó de Cition, el fundador del estoïcisme, i d'Arcesilau, de la Acadèmia mitjana platònica. Va destacar com gran lògic i dialèctic. Va reprendre els arguments de Zenó d'Elea contra el moviment i els va reformular. Segons Diodor, tant el temps com el moviment i qualsevol magnitud són discontinus: els cossos, l'espai i el temps estan formats per agregats d'entitats mínimes sense parts que són pur ésser sense esdevenir. Però el més destacable va ser la seva tesi sobre la noció d'allò possible i impossible, en el que es coneix com el seu argument dominant o argument victoriós (dirigit contra la concepció de la possibilitat d'Aristòtil) que reformulava la tesi megàrica sobre el possible: només allò que s'ha produït era possible, perquè si alguna cosa és possible, és o serà vertadera, mentre que el que no s'ha produït és que no era realment possible. Però el que no és possible és l'impossible, per tant, les hipotètiques possibilitats no realitzades són impossibilitats. D'aquí s'infereix que tot el que succeeix ha de succeir necessàriament, i la mateixa immutabilitat que es dóna per als fets passats es dóna també per als futurs, el que plantejava el problema de la llibertat humana.

No obstant això, la seva aportació més decisiva a la història de la filosofia es va produir en l'àmbit de la lògica, on es va oposar a la noció de implicació defensada per Filó de Megara i va postular l'anomenada implicació diodòrica: donats dos enunciats p i q, p implica q si, i només si, per a qualsevol temps t no és possible que p sigui vertader i q fals.

 

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.