Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

ecpírosis GEN.

(del grec ¦iBbD@F4H, ecpírosis, conflagració o consumpció de totes coses pel foc)

Segons la primitiva cosmologia estoica, ocorre al final de cada període còsmic (veure gran any), i marca la catàstrofe que tanca el final d'un cicle i el començament d'un altre en una espècie d'etern retorn. Pel que sembla, aquesta concepció els estoics la van atribuir a Heràclit, per a qui l'GDPZ (arkhé) era el foc. Posteriorment, alguns estoics (especialment, Paneci de Rodes) van abandonar aquesta tesi per a adherir-se a la concepció de l'eternitat del món. No obstant això, la doctrina d'aquesta conflagració universal, lligada a la concepció d'un temps cíclic, va passar també a formar part de moltes sectes gnòstiques derivades del sincretisme greco-iranio-judaic. Idees semblants estan també a l'Índia i l'Iran, i entre els maies del Yucatán i els asteques de Mèxic.

Aquesta doctrina, malgrat afirmar una catàstrofe final, manté un cert optimisme, ja que sustenta que tal catàstrofe -que és la que dota de sentit al cosmos- no és definitiva ja que, a l'igual que en el cas dels mites lunars, els tres dies de tenebres, que succeeixen al final del període lunar, són necessaris per al renaixement d'una nova lluna, la gran conflagració anuncia un nou començament.

 

 


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.