absurd GEN.

En sentit ampli, allò que no és compatible o coherent amb un conjunt de creences que es considera provat i vertader. Així, l'Església va condemnar com absurd el sistema copernicà defensat per Galileu. En sentit estricte, allò irracional, allò il·lògic, el lògicament contradictori o inconsistent, o el que manca totalment de sentit: quelcom que la raó humana es marca com el límit que no està disposada a traspassar de cap manera, sota pena de caure en l'irracionalitat.

La lògica expressa allò absurd com la negació del principi de no contradicció:

Modernament, sobretot a partir de Schopenhauer, es considera com absurd allò que manca de sentit davant una reflexió atenta, o allò la causa o de la qual perquè ens resulta inabordable. La filosofia existencialista de Sartre (veure text) i Camus fa de l'absurd la dada fonamental per a la interpretació de la vida humana i del món.
 
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.