Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

fenomen EPIST.

(del grec N"4<`:,<@<, phainómenon, allò apareix o l'aparent, derivat del verb phaino, en el doble sentit d'aparèixer o simplement semblar)


Terme d'origen grec, que etimològicament significa tant el que apareix i es fa present a la percepció, com el que és mera aparença, però que a partir del s. XVIII, per obra primer de Kant (veure cita), s'utilitza, d'una manera paradigmàtica, per diferenciar l'objecte tal com el coneixem del noúmenon, la cosa en si mateixa. Va ser, no obstant això, un altre filòsof alemany, contemporani de Kant, Johann Heinrich Lambert, el qui per primera vegada va parlar de «fenomenologia», com «teoria de la il·lusió» i de «fenòmens», com a aspectes il·lusoris de l'experiència humana. En Kant, el fenomen no és una il·lusió o un engany dels sentits, sinó tot quant podem conèixer per l'experiència i, en algun sentit, construcció (transcendental) del subjecte humà mitjançant les formes a priori de la sensibilitat, i la comprensió de les quals aconsegueix la ment amb determinats conceptes també a ‘priori', com per exemple el de substància i el de causalitat.

Posteriorment, «fenomen» va passar a significar, d'una manera més general, qualsevol «fet» o «succés» que pogués convertir-se en objecte d'una descripció científica. Així, en les ciències empíriques, fenomen és el fet que es pren com a objecte d'estudi, mentre que en la fenomenologia de Husserl fenomen és el «dada» de consciència l'essència del qual es descriu (no es construeix, com en Kant).

Veure fenomenisme


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.