FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

contrafàctic, condicional EPIST.

Literalment, condicional «contrari als fets», que en gramàtica es denomina «condicional irreal». Rep aquest nom qualsevol condicional en mode subjuntiu, l'antecedent del qual sigui fals.

Regla general: «Si A hagués estat vertader, llavors B hauria estat també vertader, però A no és de fet vertader».

Exemple: Se suposa que l’antecedent és fals. 

 

1)	«Si el Tractat de Versalles no hagués imposat indemnitzacions oneroses a Alemanya, Hitler no hagués arribat al poder». (Ara bé, en realitat sí que el tractat de Versalles va posar indemnitzacions oneroses a Alemanya) _________________________________________________________________ (Cf. E. Nagel, L'estructura de la ciència, Paidós, Barcelona 1981, p. 78.)
2)	«Si Minerva fora una dona, seria mortal». (Ara bé, Minerva no era una dona)

Popper interpreta el condicional contrafàctic o subjuntiu com un «condicional naturalment necessari», o «condicional nómico»: aquell que és vertader en tot món que tingui la mateixa estructura que aquest, i expressa necessitats o disposicions naturals amb la qual cosa no cal suposar que l'antecedent sigui fals (veure exemple i text ).

L'interès epistemològic dels contrafàctics resideix en el fet que, segons alguns (per exemple, per a la concepció semàntica de les teories científiques) són l'expressió adequada de les lleis de la natura, o de les necessitats naturals, com diu Popper. Per això mateix, cal distingir els contrafàctics de les meres generalitzacions accidentals.

En l'actualitat, S. Kripke, H. Putnam i D. Lewis han renovat l'estudi dels condicional contrafàctics, dels que tracten en relació amb la seva teoria dels «mons possibles».

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.