Capšalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopŔdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filos˛fic El coneixement La realitat L'Ússer humÓ L'acciˇ humana La societat

Hist˛ria -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporÓnia Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

Adler, Alfred (1870-1937) HIST. `adler.wav', `play"]

Psicòleg i metge austríac, nascut a Viena. Va ser junt amb Wilhelm Steckel el deixeble més antic de Freud i el primer a rebel·lar-se contra algunes de les idees fonamentals de la psicoanàlisi. Va ser president de l'anomenat Grup de Viena de psicoanàlisi, però en els anys de les discussions teòriques amb Freud, de 1910 a 1912, va rebutjar la hipòtesi freudiana segons la qual les neurosis vinguessin sempre de les repressions de la libido.

És el fundador de l'anomenada psicologia individual, que accentua la necessitat d'entendre a l'individu singularment, encara que en el context del seu ambient. Va considerar que l'origen dels conflictes neuròtics eren els sentiments d'inferioritat, que creia universals i congènits. A partir de 1925, va donar globalment el nom de «complex d'inferioritat» a aquests sentiments («Ser humà és sentir-se inferior»), l'home desenvolupa una «voluntat de poder» amb la que intenta compensar-los i superar-los («Vull ser un home complet»). Per l'orientació de la cultura occidental, aquesta superació cristal·litza en valors predominantment masculins o virils, que s'imposen als considerats normalment com femenins, que representen la inferioritat, constituint així el nucli de les neurosis. L'instint de comunitat, que considera d'origen biològic, frena els impulsos de poder de l'individu, qui només desenvoluparà aquelles manifestacions de superioritat i poder que socialment siguin acceptables. Els conflictes, l'origen dels quals Freud posava en l'inconscient, sorgeixen segons Adler de les relacions socials.

Entre les seves obres destaquen: Praxi i teoria de la psicologia individual (1918); Coneixement de l'home (1927) i La psicologia individual i l'escola (1929).


Licencia de Creative Commons
Aquesta obra estÓ sota una llicŔncia de Creative Commons.