Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

funció

GEN. (del llatí functio, execució, compliment, de fungor, duc a terme) En sentit general derivat de la seva etimologia, allò per al que quelcom o algú serveix a manera de causa instrumental, com quan es diu que algú o quelcom compleix o no amb la seva funció, o es parla de les diverses funcions del llenguatge o de les que compleixen els mitjans de comunicació. L'ús del terme és més adequat en biologia i aritmètica. En biologia, la funció es refereix al paper que exerceix una part (membre o característica) dins el procés evolutiu de tot l'organisme, preferentment la nutrició, la relació i la reproducció.

En matemàtiques, lingüística i lògica una funció és una relació entre dos elements, x, y, tal que a cada valor de x (anomenat argument de la funció) li correspon un valor de y (anomenat valor de la funció); al conjunt de valors de la variable x se l'anomena domini de la funció, i al conjunt de valors y de la funció se l'anomena rang o condomini. Rep també el nom d'aplicació, en quant és l'assignació d'un o diversos membres d'un conjunt X a un únic membre del conjunt Y (correspondència unívoca; veure exemple).

LÒG. Les connectives de la funciones veritatives: coneixent el valor dels enunciats simples p i q, podem conèixer el valor dels enunciats compostos (pÚq) o (p®q),

(Veure exemple més abaix).

Gottlob Frege va tractar els conceptes i els predicats com a funcions.

SOCIOL. En sociologia, funció pot ser la relació matemàtica que, ajustant-se a una metodologia científica, s'estableix entre dos elements de l'entramat social. Així, Durkheim estudia el suïcidi posant-ho en relació (en raó inversa) amb la integració d'un individu en el seu grup. En un sentit més específic, justifica una institució social per (en funció de) les conseqüències benèfiques que aporta per al manteniment de tot el sistema social. Aquesta aplicació del concepte biològic de funció al sistema social, considerat com un organisme, es remunta a Herbert Spencer (1820-1903). Es parla d'eufunciones i disfuncions, segons les dites conseqüències siguin positives o negatives. En aquest sentit es pot parlar de la funció (positiva) que exerceix, posem per cas, la institució de l'ensenyament en la societat i així també pot parlar-se de la funció de la família o l'escola en la societat, entenent que aquestes institucions exerceixen una funció, això és, una necessitat vital per a la societat. A l'orientació general en sociologia (i també en antropologia) que explica l'existència de les institucions socials com a funcions que satisfan necessitats vitals de la societat entesa com un organisme, se la denomina funcionalisme.
 
 
 

Les taules de veritat lògiques posen de manifest com les connectives són símbols veritativo-funcionals, o símbols que designen una funció veritativa entre un enunciat compost i els valors de veritat:

Així, per a l'enunciat: [p ® (p Ú q)] [Que podria ser una simbolització de: si plou (p), llavors plou o fa sol (q)] la taula de veritat és:

 

 

 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.