Capçalera
 FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos

Temes  -

El saber filosòfic El coneixement La realitat L'ésser humà L'acció humana La societat

Història -

Filosofia antiga i medieval Filosofia moderna Filosofia contemporània Mapa del web Ajuda i altres Descarregar "font grega"
Cerca continguts al web Pensament: autors, conceptes, textos, obres ...
Loading

tautologia EPIST.

(del grec JGLJ`, tautó, el mateix, i 8`(@H, logos, terme) Literalment, dir el mateix dos cops. En sentit ampli, tota proposició analítica o tot enunciat (explícitament) analític, és a dir, qualsevol d'aquells enunciats analítics que ho són en virtut de la seva forma, no pel significat dels seus termes. En sentit estricte, és una veritat lògica, o una veritat formal, o aquell esquema lògic o aquella forma lògica, els exemples de substitució de les quals són tots vertaders. En sentit ampli, és una tautologia dir que «els lladres són amants d'allò aliè», perquè és una veritat analítica, però és una tautologia estricta dir que «una llar és sempre un llar», perquè és un exemple de substitució d'un esquema formal que, en lògica d'enunciats, s'escriu: p ® p (Veure exemple).

Exemple:

«Vencerem o no vencerem» és una tautologia, que pot escriure's (p Ú ¬p) i per tant és  vertadera per la seva forma lògica; en canvi, «Ets pare, si ets home mentre que ets mare, si ets dona» és un enunciat analític no tautològic.

Les tautologies són veritats lògiques i la seva negació constitueix una contradicció (veure text).

LÒG. En el càlcul d'enunciats, una fórmula és tautològica si és vertadera per a qualsevol assignació de valors de veritat, o per a qualsevol interpretació. Igualment, la negació d'una fórmula tautològica és una contradicció (veure exemple).

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.