teorema LÒG.
(del grec 2,fD0:", theórema, allò que es pot contemplar amb els ulls o amb l'enteniment) Terme propi de les ciències matemàtiques, on des d' Euclides designa una conclusió demostrada a partir d'axiomes, o postulats, i definicions.
En lògica, l'enunciat que a manera de conclusió es demostra per deducció a partir d'un conjunt buit de premisses. És, per tant, una veritat lògica, una veritat necessària o una tautologia.
Que una fórmula, B, és deduïble d'un conjunt buit, s'indica Æ |- B o bé, |- B.

Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.