panpsiquisme GEN.

(del grec B"<, pan, tot, i RLPZ, psikhé, ment, psiquisme) Doctrina que afirma que tot ser de la natura posseeix psique, o que la natura és conscient. L'hilozoísme dels presocràtics és una forma de panpsiquisme (atribueix activitat psíquica a la matèria, que no obstant això continua sent matèria). Al començament de la filosofia moderna va ser una manera d'intentar solucionar els problemes que plantejava l'interaccionisme, deguts sobretot al dualisme de Descartes. Spinoza, amb la seva afirmació que només hi ha una substància, que coneixem només sota dos atributs essencials, a saber, l'extensió i el pensament, defensa clarament el panpsiquisme.

Una versió actual de l'hilozoísme es troba en la hipòtesi «Gaia», de James Lovelock, que sosté que «la Terra és un ésser viu» (veure text).
 

Licencia de Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.