llei dels tres estats HIST.
Llei fonamental del positivisme d'Auguste Comte, segons el qual les ciències, la ment humana i la humanitat en general -a qui Comte considera com un ésser real- passen per tres fases successives:
l'estat teològic o fictici, quan es busquen explicacions absolutes de les coses recorrent al principi i forces sobrenaturals personals;
l'estat metafísic o abstracte, quan, substituint allò sobrenatural pel abstracte, es recorre a forces, causes o entitats ocultes; i
l'estat científic o positiu, quan, després de reconèixer la impossibilitat d'un saber absolut, l'home es conforma de saber les lleis de les coses, això és, les relacions existents entre fenòmens.
Al primer estat corresponen tres maneres de filosofar: fetitxisme, politeisme i monoteisme i representen la teologia o la infància de la humanitat;
al segon estat, el del predomini de les causes, o del conjunt de totes elles entès com la natura, correspon una filosofia intermèdia, la metafísica, i és un període de transició, com una «malaltia crònica» pròpia de l'etapa que transcorre, tant per a l'individu com per a la humanitat, entre la infància i la virilitat;
al tercer estat, l'època definitiva a què tendeixen les altres dues, correspon a l'època de la virilitat, l'edat adulta de l'individu i de la humanitat, les característiques de les quals coincideixen amb les de la civilització industrial. Aquesta fase històrica és també la meta per a l'individu i per a la societat: l'estat positiu final, que és el que desenvolupa la filosofia positiva, la «física social», o sociologia, l'última de les ciències i la que realitza la síntesi de totes elles (veure text).
Veure termes relacionats.
Aquesta obra està sota una llicència de Creative Commons.